dimecres, 21 de setembre de 2011

La paraula de la setmana: «llémena»



Imatge d'una llémena en sentit estricte

Com sabeu, llémena és l’ou del poll, un paràsit que s’allotja en els cabells humans i que causa tants problemes als col·legis. Tanmateix, en llenguatge col·loquial també s’usa la paraula llémena per a designar la persona gasiva, poc gastadora, gorrera, que viu a costa dels altres, tal com fa este paràsit. Em recorden la paraula des de Montcada, on, en una reunió d’amics, un se serveix el vi que hi ha a la taula i en eixe moment un altre l’acusa de ser un llémena perquè ell no ha portat res.

La forma «llémena» és la que fem servir en valencià i en la resta del català occidental, mentre que en altres dialectes utilitzen lleme, en masculí.

2 comentaris:

Toni Cucarella ha dit...

Tu saps què vol dir esplugar-li (a algú) la llémena? O ser (algú) un llémena?

Josep Lluís ha dit...

Ser un llémena conec l'accepció que he comentat: agafar dels altres i no gastar ni posar res teu.

Això d'«esplugar...» M'ho has fet buscar! Segons el teu blog: interrogar algú amb certa habilitat per traure-li del pap la informació que ens interessa i que no ens donaria si no mostràvem insistència.

No la coneixia; molt curiosa.