Imatge d'una llémena en sentit estricte
Com sabeu, llémena és l’ou del poll del cap, un paràsit que s’allotja en els cabells humans i que causa tants problemes en les escoles. Però en llenguatge col·loquial també s’usa la paraula llémena per a designar la persona pesada, difícil de llevar-se-la de damunt; en definitiva, un llandós.
Me recorden la paraula des de Montcada, però qui la gasta ho fa amb un sentit diferent, i la diu per a designar un tio agarrat, un ronyós, que gasta poc i viu a costa dels altres, tal com fa este paràsit. La paraula ha sorgit en una reunió d’amics, quan u se servix el vi que hi ha en taula i en eixe moment un altre l’acusa de ser un llémena perquè ell no ha portat res.
(Redacció actualitzada en octubre de 2024)
2 comentaris:
Tu saps què vol dir esplugar-li (a algú) la llémena? O ser (algú) un llémena?
Ser un llémena conec l'accepció que he comentat: agafar dels altres i no gastar ni posar res teu.
Això d'«esplugar...» M'ho has fet buscar! Segons el teu blog: interrogar algú amb certa habilitat per traure-li del pap la informació que ens interessa i que no ens donaria si no mostràvem insistència.
No la coneixia; molt curiosa.
Publica un comentari a l'entrada