Una llum inquisidora enlluerna aquesta xica (font ací)Un verb bastant adient a les característiques lumíniques de l’oratge que estem patint aquests dies és «enlluernar». Aquest verb significa «causar dificultat en la visió amb una llum massa viva». És el sol el que ens enlluerna en eixir al carrer o en apujar una persiana des de la foscor de casa nostra, quan pensàvem que havíem fugit del seu implacable foc. També ens poden enlluernar els fars d’un cotxe que ve en direcció contrària a la nostra, en una carretera secundària de doble sentit, d’aquestes que recorres en estiu.
En sentit figurat, per descomptat, ens pot enlluernar també una persona (ço és, fascinar), amb la llum dels seus ulls o del seu somriure, o amb tantes altres característiques que vulgueu imaginar, que tenen el mateix efecte d’astorament que una llum forta.
El mot me’l recordà fa temps una àvia d’un poble de la Falzia (que m’enlluerne!, va dir alçant la persiana del carrer), acostumat com estava jo a sentir el castellanisme deslumbrar. La paraula és un derivat de «lluerna», que és 1) un insecte que emet llum fosforescent 2) una obertura feta al sostre perquè entre llum en un habitatge.
En sentit figurat, per descomptat, ens pot enlluernar també una persona (ço és, fascinar), amb la llum dels seus ulls o del seu somriure, o amb tantes altres característiques que vulgueu imaginar, que tenen el mateix efecte d’astorament que una llum forta.
El mot me’l recordà fa temps una àvia d’un poble de la Falzia (que m’enlluerne!, va dir alçant la persiana del carrer), acostumat com estava jo a sentir el castellanisme deslumbrar. La paraula és un derivat de «lluerna», que és 1) un insecte que emet llum fosforescent 2) una obertura feta al sostre perquè entre llum en un habitatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada