Una llum inquisidora enlluerna aquesta xica (font ací)Un verb apropiat a les característiques lumíniques de l’oratge que estem patint estos dies és enlluernar, que significa «causar dificultat en la visió (d’algú) una llum massa viva». El sol t’enlluerna quan ixes al carrer o quan apuges la persiana en una habitació fosca, quan pensaves que havies fugit del seu implacable foc. Per la nit, també poden enlluernar els fars d’un cotxe que ve en direcció contrària a la nostra, en una carretera secundària de doble sentit d’eixes que recorres en estiu.
En sentit figurat, enlluernar adopta el sentit de fascinar, de manera que una persona pot enlluernar-nos amb la «llum» dels seus ulls o del seu somriure, o amb tantes altres característiques impressionants i atractives del seu caràcter que vullgau imaginar.
Esta paraula me l’ensenyà fa temps una dona major d’un poble de la Vall de Vernissa: «¡Que m’enlluerne!», digué en apujar la persiana. Fins aquell moment, jo gastava el castellanisme deslumbrar. La paraula és un derivat de «lluerna», que és 1) un insecte que emet una fosforescència 2) una obertura alta que servix per a donar llum i ventilació a un espai interior.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada