La paraula de la setmana: «estrem / extrem»

Escrita per Josep -

Un estrem vol dir en valencià un moviment o gest exagerat, generalment provocat per un sobresalt, una sorpresa, un fet extraordinari. Se sol dir que algú «fa un estrem» quan manifesta físicament el sobresalt que li ha provocat una notícia inesperada. També pot fer un estrem un malalt que tremola de sobte a causa del dolor. 

Un estrem és, per tant, una cosa involuntària, com una esgarrifança. Ara bé, els estrems també es poden fingir o exagerar. Potser per això «fer estrems» també vol dir això: manifestar exageradament els sentiments. I açò és, precisament, una cosa ben voluntària que es fa fins i tot amb objectius maliciosos. Amb eixe sentit, una expressió similar és «fer escarafalls».

Per la meua experiència com a parlant, la paraula «estrem» es pronuncia amb s. De fet, pareix que la grafia antiga respon a esta pronúncia i, a més a més, crec és ben òbvia la relació de la paraula amb el verb «estremir-se». A pesar d’això, el Diccionari normatiu valencià no arreplega estrem sinó «extrem», amb x.

(Text actualitzat en giner de 2025)

Comentaris

Miquel Boronat Cogollos ha dit…
Hola:

Si no vaig errat, tot els ex- + consonant oclusiva es pronuncien es-, llevat que el cultisme (i l'ortigrafia) mos induïxquen a pronunciar-ho altrament: exposició, expansió, extrem (en l'altre sentit)... Coses dels cultismes ortogràfics.

Jo, la veritat, la relació semàntica amb estremir-se no la veig gens clara. Bé, són coses de l'etimologia, que mos diu, si no s'enganya, que el verb és posterior.
9 de maig del 2010, a les 5:17
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació