dimecres, 4 d’agost de 2010

Saps que estàs a Barcelona (en agost)…


Quan veus gent pel carrer abillada de tan diverses maneres, amb vestimenta, complements i pintures extravagants, sense que ningú en faça escarafalls (a la conservadora València això seria objecte de mirades i rialles, motiu d’oprobi).

Quan un indi o pakistanés t’ofereix pel carrer una llanda de cervesa (cervesa-bier, per ser exactes) en un català perfectíssim i, per acabar-ho d’adobar, s’acomiada de vosaltres amb un castís Déu vos guard.

Quan camines per carrerets del Born a hores intempestives i trobes en un raconet un mur antiquíssim, un clapet d’història amb la imatge d’algun sant, o una antiga font arrecerada, i intentes fer-li una foto amb el mòbil, però és inútil.

Quan veus una de les cues més llargues que mai has vist per a entrar en una discoteca, un dilluns a la nit.

Quan tornes a patir una calor desmesurada als llarguíssims passadissos del metro, que contrasta amb la gelor de dins del comboi, on una caterva de turistes del sud de França criden, canten i fan el moniato com si foren xiquets que van de colònies.

Quan et veus corrent, atrotinat i patint per perdre el tren, per aquests passadissos del metro, i t'adones que no ets l'únic estressat que pareix que corre la marató.

Quan no pares de trobar-te més i més gent francòfona, i aquests ja no són turistes.

Quan tractes de prendre una canya en alguna plaça de Gràcia (Virreina, del Diamant...) però és inútil, totes estan plenes de gent.

Quan caminant per aquest barri, tot sol, pares l’orella i quasi tots els transeünts parlen en català, i es trenca una vegada més el tòpic que fa vas sentir: «la llengua oficial i la retolació de Barcelona estan en una llengua, però la ciutat parla en una altra».

Quan comproves, amb un somriure als llavis que ningú sap desxifrar, que als peus dels arbres que engalanen la ciutat, una placa oportuna t’informa sobre el nom de l’espècie, en català, llatí i castellà.

6 comentaris:

SM ha dit...

Un bon retrat de la ciutat a l'estiu!

Anònim ha dit...

Hola,
jo vaig anar a Barcelona fa uns anys, i no recorde això de les plaques amb els noms... Pot ser perquè encara no m'havia interessat per la botànica :)

Hauré d'anar-hi!

C.

elisabet ha dit...

hi és ple, de plaques amb els noms dels arbres... :)
El passadís més terrible del metro, aquell que fa molta por quan arribes a mig camí, perquè aleshores no saps si tornar enrere o seguir endavant, però ja no veus ni una sortida ni l'altra, és el transboradament de passeig de Gràcia... :p
Ai, Barcelona.

MEQUETREFE ha dit...

Com diu SM, un bon retrat de la ciutat. Barcelona té un encant especial. Sé que sóna a tòpic, però és que es de veres...

Carla ha dit...

He descobert avui aquest blog, gairebé per casualitat, i m'ha encantat! Me l'apunte!

Josep Lluís ha dit...

Gràcies pels comentaris!

Eixe transbordament no el feia massa sovint, per sort. És demencial!

Benvinguda al blog, Carla, si en tens un, deixa'ns l'adreça!