dissabte, 7 d’agost de 2010

La paraula de la setmana: «brullo»


Ja fa uns quatre anys (Déu n’hi do!, que diuen), aprenguí, a les portes de la xocolateria Dulcinea de Barcelona, la paraula mató. «Mató», em recorden, és el que en valencià diem brullo, un tipus de formatge, una massa grumosa i mantegosa, resultat de la coagulació de la part caseosa de la llet. Es pot menjar de postres, amb sucre o bé amb mel i anous. En castellà es diu requesón i en valencià també es pot dir brossat.

Sembla que l’origen del mot és el verb brollar, potser perquè és el que fa la llet en durant el procés de preparació d’aquest aliment. Brull és la forma més estesa als diccionaris, i segons el DCVB, l’afegit de la «o» final de «brullo» pot ser un mossarabisme.

1 comentari:

Vicicle ha dit...

Per a mi, l'etimologia d'una paraula li afegeix un plus màgic. Esbrinar la seua història és com reviure una memòria oculta i sàvia. Pense ara en Brull també com a cognom i si tindran ambdues la mateixa arrel.