Fa unes setmanes vaig traduir aquest poema del poeta britànic Simon Armitage. Amb una bateria de frases curtes i phrasal verbs, conta la vida diària d’un home. ¿És aquesta una condemna? (¿És la rutina una condemna, o un salvavides d'estabilitat emocional?) ¿És Robinson l’home comú, un home qualsevol, l’urbanita?
El meu vers favorit? El tercer, sens dubte.
El meu vers favorit? El tercer, sens dubte.
‘Robinson’s Life Sentence’
Rise early from a double bed,
take a shower, tie off the blind,
another dawn like open-heart surgery,
mosey downstairs, brew up, take time
over the papers, the results,
the notices, zip up, step out, bookworm
and browse down the high street,
pay for something by cheque or plastic,
see a man unhitch a sidecar
from his silver motorcycle, then
leave it there like a baby’s shoe,
meet a friend, make a new friend,
take a drink, eat, talk shop,
re-string the steel guitar, scratch out
a new tune, try out someone’s car for size,
buy oil or petrol by cheque or plastic,
make that call, write that card,
send out for supper, get stewed
on straight gin, turn in,
read a little, backpedal
through some old editions, crash out
and sleep like a bear, washed by wave
after wave of gentle dreams, but
wake again, and rise early.
La frase de la vida [/cadena perpètua] de Robinson
T’alces d’hora en un llit de matrimoni
prens una dutxa, obris la persiana
un altra alba com una operació a cor obert
deambules escales avall, poses la tetera, pren el teu temps
amb el diari, els resultats
els anuncis, el tanques, ixes
fas una ullada pel carrer
pagues alguna cosa amb xec o amb plàstic
veus un home desenganxant un sidecar
de la seua moto platejada, llavors
el deixa allí com la sabata d’un bebé,
quedes amb un amic, fas un nou amic
beus alguna cosa, menges, parleu de la faena
canvies les cordes a la guitarra, li arranques
una nova melodia, proves el cotxe d’algú a veure si a tu et prova
compres diesel o benzina amb xec o amb plàstic
fas eixa trucada, escrius una postal
encomanes el sopar, et bufes
amb ginebra sola, entres
tornes a llegir
algunes velles edicions, et quedes torrat
i dorms com un tronc, esbandit per ones
de somnis amables, però
et tornes a despertar, i t’alces d’hora.
T’alces d’hora en un llit de matrimoni
prens una dutxa, obris la persiana
un altra alba com una operació a cor obert
deambules escales avall, poses la tetera, pren el teu temps
amb el diari, els resultats
els anuncis, el tanques, ixes
fas una ullada pel carrer
pagues alguna cosa amb xec o amb plàstic
veus un home desenganxant un sidecar
de la seua moto platejada, llavors
el deixa allí com la sabata d’un bebé,
quedes amb un amic, fas un nou amic
beus alguna cosa, menges, parleu de la faena
canvies les cordes a la guitarra, li arranques
una nova melodia, proves el cotxe d’algú a veure si a tu et prova
compres diesel o benzina amb xec o amb plàstic
fas eixa trucada, escrius una postal
encomanes el sopar, et bufes
amb ginebra sola, entres
tornes a llegir
algunes velles edicions, et quedes torrat
i dorms com un tronc, esbandit per ones
de somnis amables, però
et tornes a despertar, i t’alces d’hora.
2 comentaris:
M'ha agradat molt :)
El tinc ja en M'ha agradat especialment, per això mateix.
Salutacions estiuenques
Encara que de vegades la rutina no ens permet respirar a gust si li donem massa ales i li permetem que acampe a gust durant molt de temps, d´altres és eixe salvavides del que parles, perquè en els moments en que no volem deixar que els pensaments ens invaixquen, la rutina és una gran ajuda. A mí la rutina m´ha segut de gran ajuda en alguna ocasió, si he necesitat que els dies pasaren sense sentir-los....clar que després sempre he segut capaç de trencar en ella.
Un poema preciós.
Publica un comentari a l'entrada