L’altre dia estiguí a la fresca en la terrassa d’un amic de Picassent. Cada u portà el que tenia per casa i entre tots apanyàrem un bon soparet. En acabant, l’amic ens demanà amablement «Arremasseu si podeu lo que hi ha per taula». Es referia al plat mig acabat de papes, a uns quants tovallons usats i algun got.
Arremassar o arramassar (esta última pareix que és la pronúncia correcta), vol dir arreplegar coses escampades o disperses, com per exemple les fulles d’un arbre caigudes en terra o, com el cas que ens ocupa, les restes d’una picadeta escampades per taula.
Este verb prové d’un substantiu, ramàs, que és una ferramenta semblant a una granera que servix per a agranar el carrer, el forn o l’era. De fet, existix la forma normativa ramassar, tot i que la variant arramassar s’utilitza en punts molt allunyats del nostre àmbit lingüístic, com ara Andorra o Mallorca. (Actualització de 2024: el Diccionari normatiu valencià dona entrada a les dos formes, ramassar i arramassar).
Arremassar o arramassar (esta última pareix que és la pronúncia correcta), vol dir arreplegar coses escampades o disperses, com per exemple les fulles d’un arbre caigudes en terra o, com el cas que ens ocupa, les restes d’una picadeta escampades per taula.
Este verb prové d’un substantiu, ramàs, que és una ferramenta semblant a una granera que servix per a agranar el carrer, el forn o l’era. De fet, existix la forma normativa ramassar, tot i que la variant arramassar s’utilitza en punts molt allunyats del nostre àmbit lingüístic, com ara Andorra o Mallorca. (Actualització de 2024: el Diccionari normatiu valencià dona entrada a les dos formes, ramassar i arramassar).
(Redacció modificada en juny de 2024)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada