dilluns, 12 d’abril del 2010

La mona de Pasqua salada

Mai m’havia parat a pensar massa en això tan típic nostre que és la mona de Pasqua. Xarrant amb una amiga sevillana, ignorant de mi, em vaig assabentar que no és una cosa que es conega en tota Espanya. I és que resulta que este dolç típic només es coneix amb eixe nom a Catalunya, País Valencià, Balears, i algunes zones de Múrcia

I no és que la mona no existisca per les Espanyes, que sí que existix, però l’anomenen hornazo. Els valencians som els més conservadors a l’hora de preparar-la, amb un sol ou bollit, i el costum de menjar-se-la de xocolate ―tan típic de Barcelona― s’ha estés pertot. Sobre el motiu de ficar un ou dins del dolç, pareix que es tracta d’un símbol de la resurrecció primaveral. Per a mi, l’explicació més convincent és que en el passat l’ou es considerava carn, per tant no es podia menjar els dies de Quaresma, però sí després, durant la Pasqua. D’ací que durant els dies d’abstinència els conservaren cuits i els aprofitaren i se’ls menjaren després.



Mona de Pasqua salada, típica de Titaigües

Però la meua descoberta d’enguany és que no totes les mones de pasqua són dolces. A Titaigües, poble de la Serrania de Xelva, la mona de pasqua és una empanada farcida de costella de porc i llonganissa, una autèntica bomba de rellotgeria, que pesa i tot, gens apta per a qui es cuide la línia. La paraula hornazo li para bé, vaja, encara que ells també en diuen mona. La gent la prepara en casa i la du a la cooperativa per a que la coguen en forn de llenya. La de la foto és tan sols un terç de mona que, a diferència de la típica dolça, portava tres ous.

(Redacció modificada en maig de 2024)

1 comentari:

Unknown ha dit...

Hola,
M'ha agradat l'explicació de l'ou de Pasqua. El dia de Pasqua en parlàvem. Sense tindre ni idea, em sembla que totes dues teories són compatibles, l'aspecte simbòlic de donar entrada a la primavera i l'aspecte pràctic de menjar carn després de quaresma.
salut!!