dimecres, 24 de març de 2010

Xafardejos del heavy metal



Estem a principis dels 1980. A Los Angeles, una banda de rock marca tendències: sense ser punkies però amb actituds igualment rebels i transgressores, quatre jóvens toquen un heavy metal que s’allunya en música, en actitud i en estètica i del glamour que imperava llavors en el rock dur. Ha arribat el moment del thrash metal. Malgrat els daltabaixos de qualitat en els directes, i els dubtes sobre qui ha de ser el vocalista de la banda, Metallica esdevé un mite abans de traure cap disc oficial. Però en 1982, el grup decideix expulsar Dave Mustaine, guitarrista i vocalista, a causa de la seua addicció a les drogues i els seus brots violents. Mustaine mai no va pair aquesta decisió, que li va caure com un poal d’aigua freda. Al mateix temps que Metallica ascendia els escalons de l’èxit, l’ambició i inquietud artístiques de Mustaine el van portar a la creació de la banda Megadeth (ja n'hem parlat) que amb el temps esdevingué un gran referent de l’estil, en una de les anomenades 4 grans bandes de Thrash (Slayer, Anthrax, Metallica i Megadeth), i va passar així a competir obertament en el mercat amb la seua antiga banda –sense aconseguir mai, és clar, l’èxit comercial de Metallica. Des d’aleshores les declaracions d’hostilitat en ambdós sentits han aparegut ací i allà en entrevistes i declaracions als mitjans de comunicació. Mustaine mai no es va reconciliar amb els seus amics de Metallica, amb qui mantingué una relació freda i distant.

Tenint en compte aquest context, observem aquest vídeo, realitzat pocs dies després de l’11-S. El bateria de Metallica, Lars Ulrich, es reuneix en un hotel amb el seu excompany Dave. Aquesta conversa és un moment històric de retrobament entre dos vells amics, i forma part d’una sessió més ampla de teràpia de grup i entrevistes que van donar lloc al documental de Metallica “Some kind of monster”. Dave, per primera vegada en vint anys, es sincera i trau els fantasmes del passat. Amb actitud tranquil•la, però no exempta d’un to de retret, recorda a Lars que no ha oblidat el que va passar en 1982, i que això ha marcat tota la seua vida des de llavors. Lars, al seu torn, sentimentalment ja molt distanciat i mesurant les paraules, explica a Dave els motius de la seua expulsió.