La paraula d’aquesta setmana l’he sentida, fins ara, exclusivament en l’àmbit familiar. Ignore si està poc o molt estesa, però sospite que és un localisme que, a més, està caient en desús, ja que la cosa a què fa referència també està desapareixent. Doncs bé, l’ofici de mestrepeu no és un altre que el de sabater. Dit d’una altra manera: un mestrepeu és un home que arregla sabates. Segons em conten els meus majors, es diu «mestrepeu» per evitar dir la paraula «sabater» que, diuen, porta mala sort de dir, igual que duu malastrugança deixar les tisores obertes, deixar en taula una barra de pa cap per avall, o posar unes sabates –precisament!– damunt la taula (Ara bé, aquesta interpretació supersticiosa és, tal volta, personal del parlant que m'ho ha explicat).
Ja fa un temps que vaig buscar la paraula en diversos diccionaris, però no la vaig trobar enlloc. Cercant pel Google, no vaig obtindre tampoc cap resposta. Ahir, casualment, torní a provar per Internet i trobí aquesta referència a la Gramàtica Didàctica del Valencià, de Lo Rat Penat, que copie tal qual:
Mestrepeu: Sabater de vell que arregla sabates: Has d’anar al mestrepeu per a que te pose unes tapetes. s.m. Etim: aglutinacio de mestre, del llati MAGĬSTER, en el mateix significat, i peu, del llati PĔDE, en el mateix significat. Esta forma no la recull cap de diccionari. Hui es denomina aixina al “sabater de vell que arregla sabates”, ya que el sabater no fa a hores d’ara sabates noves per ser un treball mecanisat. Esta forma imita unes atres que designen oficis com: mestre d’aigües, mestre d’aixa, mestre d’orguens, mestre d’obres, etc. Segurament se denominava aixina al sabater que fea sabates i que ara nomes les arregla. Este nom d’ofici no es una forma molt estesa, unicament la trobem en El Cabanyal i entre gent molt major. Eixemples: Has d’anar al mestrepeu pa [per a] que te pose unes tapetes. El mestrepeu me posa unes miges soles.
Efectivament, la paraula la conec a través d’una persona major d’El Cabanyal, que mai usa la paraula sabater –malgrat conéixer-la– sinó aquesta.
2 comentaris:
No l'havia sentida dir mai aquesta paraula, però sí mestre d'aixa i mestre d'obres.
Sabater de vell
Publica un comentari a l'entrada