divendres, 26 de març del 2010

La paraula de la setmana: «mestrepeu»



The shoemaker, o el mestrepeu, del pintor nord-americà Norman Rockwell

La paraula d’esta setmana l’he sentida, fins ara, exclusivament en l’àmbit familiar. Ignore si està poc o molt estesa, però sospite que és un localisme que, a més, està caent en desús, ja que la cosa a què fa referència també està desapareixent. Doncs bé, l’ofici de mestrepeu no és un altre que el de sabater. Dit d’una altra manera: un mestrepeu és un home que arregla sabates. Segons me conten els meus majors, se diu «mestrepeu» per a evitar dir la paraula «sabater» que, diuen, porta mala sort de dir, igual que porta desgràcia deixar-se les tisores obertes, deixar del revés la barra de pa damunt de la taula, o posar unes sabates –¡precisament!– damunt de la taula (Ara bé, esta interpretació supersticiosa és, tal volta, personal del parlant que m’ho ha explicat).

Ja fa un temps que busquí la paraula en diversos diccionaris, però no la trobí en cap lloc. Buscant en Google, no obtinguí tampoc cap resposta. Ahir, casualment, torní a provar per Internet i trobí esta referència a la Gramàtica Didàctica del Valencià, de Lo Rat Penat, que copie tal qual:


Mestrepeu: Sabater de vell que arregla sabates: Has d’anar al mestrepeu per a que te pose unes tapetes. s.m. Etim: aglutinacio de mestre, del llati MAGĬSTER, en el mateix significat, i peu, del llati PĔDE, en el mateix significat. Esta forma no la recull cap de diccionari. Hui es denomina aixina al “sabater de vell que arregla sabates”, ya que el sabater no fa a hores d’ara sabates noves per ser un treball mecanisat. Esta forma imita unes atres que designen oficis com: mestre d’aigües, mestre d’aixa, mestre d’orguens, mestre d’obres, etc. Segurament se denominava aixina al sabater que fea sabates i que ara nomes les arregla. Este nom d’ofici no es una forma molt estesa, unicament la trobem en El Cabanyal i entre gent molt major. Eixemples: Has d’anar al mestrepeu pa [per a] que te pose unes tapetes. El mestrepeu me posa unes miges soles.

Efectivament, la paraula la conec a través d’una persona major del Cabanyal, que mai usa la paraula sabater –encara que la coneix– sinó esta.

2 comentaris:

Francesc Vera ha dit...

No l'havia sentida dir mai aquesta paraula, però sí mestre d'aixa i mestre d'obres.

pep ha dit...

Sabater de vell