Per als aprenents d’un idioma relativament paregut al propi, són normals les interferències de la llengua materna i els anomenats «falsos amics». Per exemple, en anglés, dir library pensant que estem dient «llibreria» (quan en realitat estem dient «biblioteca»), o en francés, dir pourtant pensant que estem dient «per tant» (i en realitat estem dient «no obstant»). Estes esvarades lingüístiques són lògiques durant el procés d’aprenentatge, però amb el temps es resolen sempre. Ara bé, en un context com el nostre, de contacte continu entre dos llengües similars, estos erros poden perpetuar-se i passar a ser entesos, erròniament, com a vocables propis i genuïns, inclús entre parlants nadius. I més fàcilment del que ens pensem, si no cuidem el llenguatge.
Una de les interferències comunes dels qui aprenen valencià i tenen el castellà com a primera llengua és dir «colgar» amb el sentit de «penjar». No té més importància si es corregix. Però llavors u comença a preocupar-se quan comprova que també alguns valencianoparlants –potser bilingües des del bressol– comencen a confondre els dos mots i a utilitzar colgar amb el sentit de «penjar». Perquè «colgar» en valencià existix, però té un significat ben diferent del colgar del castellà. Significa enterrar o soterrar, posar una cosa en un clot i cobrir-la amb terra, cendra o arena. També vol dir cobrir alguna cosa totalment davall d’algun objecte. Colgarem, per exemple, la piscina d’un xalet, perquè costa molt de mantindre o perquè ja no la utilitza ningú. Colgarem els nostres morts. També és possible que, regirant l’estanteria de casa, trobem una foto antiga que ja no recordàvem, colgada entre tants llibres. O potser busquem la part de dalt del pijama, que ens llevàrem durant la nit per la calor, i la trobem colgada entre els llençols. I sense anar-nos-en del llit, nosaltres mateixos ens colgarem quan tindrem son; perquè colgar-se és també un sinònim de gitar-se.
La paraula d’esta setmana, tant en valencià com en castellà, ve del llatí collocare, 'situar, col·locar; cobrir el foc', derivat de locus, 'lloc'. Curiosament, mentres en castellà significa col·locar una cosa en alt, sense que toque terra, en valencià vol dir just el contrari, posar-la davall terra.
Una de les interferències comunes dels qui aprenen valencià i tenen el castellà com a primera llengua és dir «colgar» amb el sentit de «penjar». No té més importància si es corregix. Però llavors u comença a preocupar-se quan comprova que també alguns valencianoparlants –potser bilingües des del bressol– comencen a confondre els dos mots i a utilitzar colgar amb el sentit de «penjar». Perquè «colgar» en valencià existix, però té un significat ben diferent del colgar del castellà. Significa enterrar o soterrar, posar una cosa en un clot i cobrir-la amb terra, cendra o arena. També vol dir cobrir alguna cosa totalment davall d’algun objecte. Colgarem, per exemple, la piscina d’un xalet, perquè costa molt de mantindre o perquè ja no la utilitza ningú. Colgarem els nostres morts. També és possible que, regirant l’estanteria de casa, trobem una foto antiga que ja no recordàvem, colgada entre tants llibres. O potser busquem la part de dalt del pijama, que ens llevàrem durant la nit per la calor, i la trobem colgada entre els llençols. I sense anar-nos-en del llit, nosaltres mateixos ens colgarem quan tindrem son; perquè colgar-se és també un sinònim de gitar-se.
La paraula d’esta setmana, tant en valencià com en castellà, ve del llatí collocare, 'situar, col·locar; cobrir el foc', derivat de locus, 'lloc'. Curiosament, mentres en castellà significa col·locar una cosa en alt, sense que toque terra, en valencià vol dir just el contrari, posar-la davall terra.
4 comentaris:
És un mot que de xiquet recorde haver sentit freqüentment. Tanmateix, jugàvem a "colgar" en el fang o en terra coses com qui amaga un tresor. Amb el temps he anat perdent-la i ara quasi ningú no en fa ús. De tota manera tampoc no resulta freqüent, per ací, sentir-la com a sinònim de penjar, però amb les interferències lingüístiques qui sap si no ho escoltarem demà mateix...
Voldria resaltar una cosa ben important que apuntes en aquesta entrada: l'efecte de la "correcció", una cosa que s'empra en qualsevol idioma i que a casa nostra fa temps que hem descuidat. Recorde que quan era xiquet si pronunciaves malament una paraula (ss per s, ó per ò, etc) els pares, els avis, qui fos et "corregia", encara que fos fent burleta. A Sueca, s'ha notat això molt i les noves generacions ja "apitxen" perdent la sonorització característica d'aques poble.
quan al meu poble nevava, els cotxes solien amanéixer "colgats de neu" i quan per l'estiu anàvem a la platja, sempre hi havia un cosí que acabava "colgat a l'arena"!! :)
CISTELLA i GERMAN: Gràcies pels comentaris i pels exemples. És curiós el que dius, que ara els pares ja no corregeixen els fills quan parlen valencià. S'han resignat els pares a què els fills parlen "de qualsevol manera"? No hauria de ser al contrari, ara que tenim escolarització i normativa en valencià? Si el que dius és cert, malament anem...
Salut
una de les meves paraules preferides! m'agrada molt aquesta iniciativa de la paraula de la setmana, t'enllaço!
b77
Publica un comentari a l'entrada