diumenge, 22 de novembre del 2009

La paraula de la setmana: colgar



Per als aprenents d’un idioma més o menys paregut al propi, són normals les interferències de la llengua materna i els anomenats «falsos amics». Per exemple, en anglés, dir library pensant que estem dient «llibreria» (quan en realitat estem dient «biblioteca»), o en francés, dir pourtant pensant que estem dient «per tant» (i en realitat estem dient «no obstant»). Aquestes relliscades lingüístiques són lògiques durant el procés d’aprenentatge, però amb el temps es resolen sempre. Ara bé, en un context com el nostre, de contacte continu entre dues llengües similars, aquests errors poden perpetuar-se i passar a ser entesos, erròniament, com a mots propis i genuïns, fins i tot entre parlants nadius. I més fàcilment del que ens pensem, si no cuidem el llenguatge.

Una de les interferències comunes dels qui aprenen valencià i tenen el castellà com a primera llengua és dir «colgar» amb el sentit de «penjar». No té més importància si es corregeix. Però llavors un comença a preocupar-se quan comprova que també alguns valencianoparlants potser bilingües des del bressol comencen a confondre els dos mots i a utilitzar colgar amb el sentit de «penjar». Perquè «colgar» en valencià existeix, però té un significat ben diferent del colgar del castellà. Significa enterrar o soterrar, posar una cosa en un clot i cobrir-la amb terra, cendra o arena. També vol dir cobrir alguna cosa totalment davall d’algun objecte. Colgarem, per exemple, la piscina d’un xalet, perquè costa molt de mantindre o perquè ja no la utilitza ningú. Colgarem els nostres morts. També és possible que, regirant la nostra prestatgeria, trobem una foto antiga, que ja no recordàvem, colgada entre tants llibres. O potser cerquem la part de dalt del pijama, que ens vam llevar durant la nit per la calor, i la trobem colgada entre els llençols. I sense anar-nos-en del llit, nosaltres mateixos ens colgarem quan tinguem son; perquè colgar-se és també un sinònim de gitar-se.

El mot d'aquesta setmana, tant en català com en castellà, ve del llatí collocare, 'situar, col·locar; cobrir el foc', derivat de locus, 'lloc'. Curiosament, mentre en castellà significa col·locar una cosa en alt, sense que toque terra, en català vol dir just el contrari, posar-la davall terra.

4 comentaris:

Francesc Vera ha dit...

És un mot que de xiquet recorde haver sentit freqüentment. Tanmateix, jugàvem a "colgar" en el fang o en terra coses com qui amaga un tresor. Amb el temps he anat perdent-la i ara quasi ningú no en fa ús. De tota manera tampoc no resulta freqüent, per ací, sentir-la com a sinònim de penjar, però amb les interferències lingüístiques qui sap si no ho escoltarem demà mateix...
Voldria resaltar una cosa ben important que apuntes en aquesta entrada: l'efecte de la "correcció", una cosa que s'empra en qualsevol idioma i que a casa nostra fa temps que hem descuidat. Recorde que quan era xiquet si pronunciaves malament una paraula (ss per s, ó per ò, etc) els pares, els avis, qui fos et "corregia", encara que fos fent burleta. A Sueca, s'ha notat això molt i les noves generacions ja "apitxen" perdent la sonorització característica d'aques poble.

german ha dit...

quan al meu poble nevava, els cotxes solien amanéixer "colgats de neu" i quan per l'estiu anàvem a la platja, sempre hi havia un cosí que acabava "colgat a l'arena"!! :)

Speaker ha dit...

CISTELLA i GERMAN: Gràcies pels comentaris i pels exemples. És curiós el que dius, que ara els pares ja no corregeixen els fills quan parlen valencià. S'han resignat els pares a què els fills parlen "de qualsevol manera"? No hauria de ser al contrari, ara que tenim escolarització i normativa en valencià? Si el que dius és cert, malament anem...

Salut

elisabet ha dit...

una de les meves paraules preferides! m'agrada molt aquesta iniciativa de la paraula de la setmana, t'enllaço!
b77