De passeig per Bulgària (I)

Un edifici en Haskovo

Uns pocs dies de vacacions per alguns llocs de Bulgària i a Grècia m’han ajudat a formar-me una mínima idea, molt vaga, d’estos dos països que fins ara ignorava per complet.

Bulgària és un país excomuniste, d’aquells que se sol dir que giraven en l’òrbita de la URSS. Des de 1990, amb la caiguda del sistema, lluita per fer-se un lloc en el món capitaliste en què vivim. Pareix que de moment no s’afonen en la misèria, però la situació econòmica –per raons que se m’escapen– no respon a les expectatives dels qui pensaven que l’economia búlgara es posaria a l’alçada de l’alemanya. Per això, encara hi ha gent que enyora l’estabilitat i les garanties de benestar mínimes que oferia el comunisme. Em sorprengué quan em digueren que la gent, en general, concep l’època comunista com un període de la història búlgara en què ocorregueren moltes coses bones per al país. En definitiva, no es parla amb rebuig sobre el règim anterior a la democràcia. Així i tot, cal dir que les darreres eleccions les ha guanyades un partit de dretes...

De seguida t’adones que el nivell de vida búlgar no és el mateix que el del nostre país quan fas una ullada, per exemple, a l’urbanisme. En la foto teniu un edifici qualsevol de Haskovo, una ciutat al sud del país, d’uns 95.000 habitants (per a que vos en feu una idea, com Torrent i Alfafar junts), a on passí un parell de dies. Em cridà l’atenció esta paret frontera poblada d’antenes. I és que, llevat d’alguna zona de cases baixes més o manco humils, tant els edificis de Sofia com els de Haskovo –les dos ciutats que he conegut per damunt damunt– són en general blocs de vivendes rectangulars, grisos, que responen a l’ideal comunista d’igualtat, i que no estan gens ben conservats, almenys, quant a l’aspecte exterior. Pertot es veien patis sense porta, vidres trencats, voreres deformades per arraïls que creixen per baix, brossa que creix entre les llambordes... Haskovo, a pesar de tot, té uns carrers cèntrics bonics, tranquils i sense cotxes, amb cases baixes plenes de botigues de moda, una zona que no sé per què em recordà als arcades i botigues cèntriques d’alguna ciutat britànica. En estiu hi posen terrasses eivissenques molt cools per prendre una copa i relaxar-se.



Haskovo ostenta el premi Guinness al monument més alt del món a la Mare de Déu. Es tracta d’una estàtua de proporcions per al meu gust poc harmòniques situada damunt d’un pujol des d’a on s’albira tota la ciutat. Darrere seu, entre parcs i arbredes, per la nit la gent jove fa botelló o es dona amor en el seient de darrere d’un cotxe...

(Redacció modificada en juliol de 2024)