dijous, 27 d’agost de 2009

De passeig per Bulgària (I)



Un edifici a Haskovo

Uns pocs dies de vacances per alguns indrets de Bulgària i a Grècia m’han ajudat a formar-me una mínima idea molt vaga d’aquests dos països que fins ara ignorava per complet.

Bulgària és un país excomunista, d’aquells que se sol dir giraven en l’òrbita de la URSS. Des de 1990, amb la caiguda del sistema, lluita per fer-se un lloc en aquest món capitalista en què vivim. Sembla que de moment no s’afonen en la misèria però la situació econòmica –per raons que se m’escapen– no respon a les expectatives dels qui pensaven que l’economia búlgara es posaria a l’alçada de l’alemanya. Per això, encara hi ha gent que enyora l’estabilitat i les garanties de benestar mínimes que oferia el comunisme. Em va sorprendre quan em digueren que la gent, en general, concep l’època comunista com un període de la història búlgara en què van ocórrer moltes coses bones per al país. En definitiva, no es parla amb rebuig sobre el règim anterior a la democràcia. Així i tot, cal dir que les darreres eleccions les ha guanyades un partit de dretes...

De seguida t’adones que el nivell de vida búlgar no és el mateix que el del nostre país quan fas una ullada, per exemple, a l’urbanisme. En la foto teniu un edifici qualsevol de Haskovo, una ciutat al sud del país, d’uns 95000 habitants (perquè vos feu una idea, com Torrent i Alfafar junts), on vaig passar un parell de dies. Em va cridar l’atenció aquesta façana poblada d’antenes. I és que, tret d’alguna zona de cases baixes més o menys humils, tant els edificis de Sofia com els de Haskovo –les dues ciutats que he conegut per damunt damunt– són en general blocs d'habitatges rectangulars, grisos, que responen a l’ideal comunista d’igualtat, i que no estan gaire ben conservats, almenys, quant a l’aspecte exterior. Pertot arreu es veien portals sense porta, vidres trencats, voreres deformades per arrels que creixen al davall, brossa (=herba, no fem) que creix entre les llambordes... Haskovo, malgrat tot, té uns carrerons cèntrics bonics, tranquils i sense cotxes, amb cases baixes plenes de botigues de moda, una zona que no sé per què em va recordar als arcades i botigues cèntriques d’alguna ciutat britànica. A l’estiu hi posen terrasses eivissenques molt cools per prendre una copa i relaxar-s’hi.



Haskovo ostenta el premi Guinness al monument més alt del món a la Mare de Déu. Es tracta d’una estàtua de proporcions per al meu gust poc harmòniques situada damunt d’un pujol des d’on s’albira tota la ciutat. Darrere seu, entre parcs i arbredes, a la nit el jovent fa botellón o es dóna amor al seient de darrere d’un cotxe...

1 comentari:

halsito ha dit...

Per fi m'he posat a llegir tranquil·lament els teus comentaris sobre Bulgària.
Interessant tot el que expliques i m'alegro, per la part que em toca, que t'agradés tot això.
Per cert, no tenia ni idea d'això del rècord Guinness de Haskovo... hauré de fer-ne una visita un dia d'aquests.