dissabte, 4 de juliol de 2009

La paraula de la setmana: «eixamorar»


El mot de hui és d'ús quotidià per a qui s'encarrega de les faenes de la casa. Eixamorar prové del llatí exhūmŏrare, que significa 'llevar la humitat’ d'alguna cosa, és a dir, eixugar. Ara bé, és curiós d'observar el doble significat, aparentment contradictori, del verb eixamorar: perquè significa tant ‘començar a eixugar’ com ‘començar a mullar’. La duplicitat s'explica perquè una cosa que ha començat a eixugar-se és mig mullada, car encara no ha perdut tota la humitat; i així, la roba eixamorada és la roba estesa que ja està mig eixuta, i per al qui la palpa per veure si s'ha eixugada resulta encara mig mullada; així no és estrany que sentint dir «aquesta roba està eixamorada», el qui la sent encara humida interprete que vol dir «aquesta roba està mig mullada» i done al verb eixamorar el sentit de ‘mullar parcialment, començar a mullar’.

Per això, diem: «Deixa la roba a l’estenedor una estona més, que encara està eixamorada».

PS: Sí, hui em cenyisc molt al diccionari (ho explicava tan bé!)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

rekordes el verb que et diguerem?donks no existeix xD "desbrafar-se", ens apareix kom a "desventar" també.
A vore si tens un ratet pa´indagar xD

aguuurr!!!!!!ens veiem ;)

el teu nom ja no se m´oblida en la vidaaaaa xD

Helena.

Josep Lluís ha dit...

Mmm ja parlarem d'eixa parauleta...

Jo tampoc oblide el teu, Helena amb "h", com s'escriu en grec i en català :)

Gràcies per passar-te i comentar!

Anònim ha dit...

Ahir parlant amb un manobre, men tres treballava em va dir: "deixa aixomorar els totxos" i jo li vaig comentar quevolia dir i llavors tots extranyats ells em van dir deixar escorrer'ls que estan borratxos d'aigua. Avui s'em ha acudit mirar-ho i m'he trobat amb aixó, eixugar!!! curiós però semble que tingui un doble significat, tot i aixi ells no sabien ni com s'escrivia per que em van dir aixamorar començant per A.
M'ha agradat molt el blog, felicitats!

Lluís Salvador, La LLacuna

Josep Lluís ha dit...

Moltes gràcies, Lluís! Un goig que des de l'Anoia (m'equivoque?) hages trobat el meu blog i que t'agrade.

Que vaja bé, espere que hi tornes!