La paraula de hui és d’ús quotidià per a qui s’encarrega de les faenes de la casa. Eixamorar prové del llatí exhūmŏrare, que significa ‘llevar la humitat’ d’alguna cosa, és a dir, eixugar-la. Ara bé, és curiós d’observar el doble significat, aparentment contradictori, del verb eixamorar: significa tant ‘començar a eixugar’ com ‘humir’. La duplicitat s’explica perquè una cosa que ha començat a eixugar-se està encara mig banyada, ja que no ha perdut tota la humitat. La roba eixamorada és la roba estesa que encara no està eixuta del tot, i per tant està mig banyada. Així, eixamorar pren el sentit de ‘arremullar parcialment’.
Per això, diem: «Deixa la roba en l’estenedor una miqueta més, que encara està eixamorada».
(Redacció modificada en maig de 2024)
4 comentaris:
rekordes el verb que et diguerem?donks no existeix xD "desbrafar-se", ens apareix kom a "desventar" també.
A vore si tens un ratet pa´indagar xD
aguuurr!!!!!!ens veiem ;)
el teu nom ja no se m´oblida en la vidaaaaa xD
Helena.
Mmm ja parlarem d'eixa parauleta...
Jo tampoc oblide el teu, Helena amb "h", com s'escriu en grec i en català :)
Gràcies per passar-te i comentar!
Ahir parlant amb un manobre, men tres treballava em va dir: "deixa aixomorar els totxos" i jo li vaig comentar quevolia dir i llavors tots extranyats ells em van dir deixar escorrer'ls que estan borratxos d'aigua. Avui s'em ha acudit mirar-ho i m'he trobat amb aixó, eixugar!!! curiós però semble que tingui un doble significat, tot i aixi ells no sabien ni com s'escrivia per que em van dir aixamorar començant per A.
M'ha agradat molt el blog, felicitats!
Lluís Salvador, La LLacuna
Moltes gràcies, Lluís! Un goig que des de l'Anoia (m'equivoque?) hages trobat el meu blog i que t'agrade.
Que vaja bé, espere que hi tornes!
Publica un comentari a l'entrada