dimecres, 10 de juny de 2009

La paraula de la setmana: «llongo» i «llonguet»


M’alce un matí i em trobe la meua iaia desdejunant fartons amb llet. La primera cosa que em diu, després del Bon dia, és: «Açò es diu un llongo», mentre assenyala el fartó que no s’ha menjat. Ignorant de mi, estranyat per aquest mot (que no em resulta alié del tot, però que mai no utilitzaria –menys encara per a un fartó–), decidisc investigar.

Una amiga m’informa que, a Llíria, un llongo és un entrepà petit i tancat que dins porta xoriço i llonganissa. «Es fa agafant una porció de massa del pa normal, dins es posa el xoriço i la llonganissa, tot en cru (tant la massa com l'embotit). Es tanca el pa i es cou tot alhora al forn». Curiós. Fins i tot sembla que hi ha (o hi havia) una cançó popular que recorda aquest panellet: «En la torre de Paterna | canta i diu un teuladí: | D'ençà que no es pasta llongo, | hi ha molta fam per ací».

En qualsevol cas, tant si és dolç com si és salat, sembla clar que la paraula «llongo» ve originalment del llatí lŏngu, que probablement l’hem rebuda a través de l’italià, i que es refereix a diferents tipus de pasta cuita de forma allargada. Ara en veurem més casos.

També hi ha el que diuen un «llonguet», diminutiu de «llongo». El diccionari, per cert, tradueix la paraula al castellà com «panecillo». Aquesta «llonguet» sí que em sonava de quan vaig estar a Palma, ja que així és com anomenen un panet típic de la ciutat. Crec recordar que aquest panet mallorquí era, també, allargadet. A més a més, curiosament, llongo és el malnom que reben els seus habitants per part de la gent dels pobles de l’illa.

Després hi ha el «pa de llonguet», que és un pa petit, oblong, amb un solc tot al llarg de la seua part superior, no necessàriament massa llarg. És típic de Catalunya, com el pa de pagés o la nostra pataqueta en forma de mitja lluna. Ací podeu veure com es fa.

Hi ha una última accepció (l'última que he trobat jo, és clar) de llongo: una espècie de peix allargat, quasi cilíndric, sense aletes –bastant lleig, per cert, altrament dit pixota o espardenya, típic del Mediterrani. També té forma de panet.

En fi, que sembla que, si ens hi posem, podem fer servir aquest mot per a moltes coses. Així que ja ho sabeu, res de dir «montaditos» o «baguettes», si podem dir panet o llongo. I a la foto, un xuixo de crema, per si l'hi voleu dir també. Per què no?

4 comentaris:

Manolita Chen ha dit...

Hola Josep Lluís:

Sóc Jaume Soriano (alfanhuí), no tinc clar si t'arribà el meu correu de resposta on et deia que podies utilitzar la foto de la marraixa sense cap problema, eixa i les que necessites.
Amb el teu permís vaig a passar-li la URL del blog a la meva companya de faena, Maria, que és profe de Valenciá ací al meu IES. De segur que li agradarà.

Saludets i enhorabona per la web.

Josep Lluís ha dit...

I tant que va arribar, Jaume.

Moltíssimes gràcies. Celebre que t'agrade. Passa-li l'adreça a qui vulgues.

Salut!

Comtessa d´Angeville ha dit...

Quina fam de post!!!!

Miquel Mestre Mut ha dit...

Bon dia. Som en Miquel de Mallorca. És molt interessant l'article però els habitants de Palma, som coneguts com "llonguets", encara que també com "panets" o, castellanitzant-ho,"panessillos".

Enhorabona pel blog.

Fins aviat