dilluns, 19 d’octubre del 2009

Here I go again

Tornem amb temassos al blog. Un dels hits més famosos de la banda de hard-rock Whitesnake. Dave Coverdale, amb el sabor recent del fracàs amorós, fa el cor fort i crida al vent que ací està ell per aguantar el que haja de vindre. La cançó és bastant comercial així que encara que no sigueu amants del gènere, segur que la coneixeu. Va eixir a la llum en 1982, i aquesta és una segona gravació d’un disc de 1987 que va pegat fort també durant els 90.



I don’t know where I’m going
But, I sure know where I’ve been
Hanging on the promises
In songs of yesterday
An I’ve made up my mind,
I ain’t wasting no more time
But, here I go again
Here I go again

No sé cap a on vaig
Però estic segur d’on vinc
Aferrant-me a les promeses
de cançons del passat
I ja m’hi he decidit
No pense perdre més el temps
Ací estic, altra vegada
Ací estic de nou

Though I keep searching for an answer,
I never seem to find what I’m looking for
Oh lord, I pray
You give me strength to carry on,
cos I know what it means
To walk along the lonely street of dreams

Per molt que busque una resposta
Pareix que mai haja de trobar el que estic buscant
Oh Senyor, et pregue
Que em dónes la força per a continuar
Perquè sé molt bé què és
Caminar pel solitari carrer dels somnis

An here I go again on my own
Goin down the only road Ive ever known,
Like a drifter I was born to walk alone
An I’ve made up my mind
I ain’t wasting no more time

Ací estic altra volta tot sol
Enfilant l’únic camí que he conegut
Com un rodamóns, vaig nàixer per caminar tot sol
I ja m’hi he decidit
No pense perdre més el temps

I’m just another heart in need of rescue,
Waiting on love’s sweet charity
And I’m gonna hold on
For the rest of my days,
cos I know what it means
To walk along the lonely street of dreams

Tan sols sóc un altre cor que necessita que el rescaten
Esperant la caritat dolça de l’amor
I resistiré
Durant la resta dels meus dies
Perquè sé molt bé que és
Caminar pel solitari carrer dels somnis

2 comentaris:

Lluís ha dit...

Ahí vamos! Será que el heavy metal del otro día te ha inspirado?
Yo estoy mucho más familiarizado con la versión del 1987 está mejor producida y eso, pero es menos auténtica.
Saluts.

Josep ha dit...

Doncs no dic que no, que el concert d'eixa gran banda no m'haja inspirat.

Gràcies per l'enllaç
Salut!