Anit no vaig poder evitar veure sencer el monòleg de Pepe Rubianes (actor que ha finat recentment) que retransmeteren per la TV3. Jo fins ara només havia vist alguna entrevista per TV o algunes declaracions polèmiques seues sobre la unitat d’Espanya. En la seua actuació, teòricament l’actor narrava la història de la seua vida. Aquesta no era una sincera biografia entranyable, un regal de comiat de l'actor. El motiu de la narració de la seua vida no era sinó una excusa per declamar una sèrie de divagacions (improvisades o no, mai no saps fins a quin punt és una cosa o és l’altra) barbaritats vulgars, brutes, sovint escatològiques, políticament incorrectes, que tractaven amb sarcasme extrem les relacions matrimonials i familiars, la solteria, el capitalisme salvatge, l’egoisme, etc. Malgrat el vulgarisme dels improperis que l’autor llança des de l’escenari, que poden ser gust de l’espectador fins a un cert punt –a vegades dius «ja val, home, ja va bé»– eixe tarannà de solter empedreït, eixa manera de fer-nos imaginar les absurditats més grans sense que en desviem l'atenció em va tindre enganxat fins que acabà. Aleshores vaig caure en la semblança dels recursos de Rubianes amb els de Xavi Castillo, monologuista d’Alcoi a qui sí he tingut l’oportunitat de veure en directe en diverses ocasions. I dic semblança quant a la inventiva d’històries estrambòtiques, la convenció a què fa entrar al públic, perquè ens les «creguem», l’aparent improvisació, l’assumpció de diversos personatges representats per diversos tons de veu...
Ambdós han provocat, també, les ires dels més conservadors i reaccionaris. Evidentment les diferències entre els dos són notables. Castillo em sembla bastant més polític i, artísticament, es basa molt més en la imitació, la disfressa; sovint s’ajuda d’atrezzo (accessoris) de tot tipus, mentre que Rubianes per si mateix omplia l’escenari. Probablement l’alcoià haja aprés molt de Rubianes. En qualsevol cas, que dure doncs l’humor, i a qui li pique, que es rasque. I Rubianes, descansa en pau.
Ací teniu un especial que ha penjat la TV3, on podeu veure diversos vídeos de l’actor galaicocatalà.
Ací un vídeo (entre tants) d'una actuació de Xavi Castillo.
Ambdós han provocat, també, les ires dels més conservadors i reaccionaris. Evidentment les diferències entre els dos són notables. Castillo em sembla bastant més polític i, artísticament, es basa molt més en la imitació, la disfressa; sovint s’ajuda d’atrezzo (accessoris) de tot tipus, mentre que Rubianes per si mateix omplia l’escenari. Probablement l’alcoià haja aprés molt de Rubianes. En qualsevol cas, que dure doncs l’humor, i a qui li pique, que es rasque. I Rubianes, descansa en pau.
Ací teniu un especial que ha penjat la TV3, on podeu veure diversos vídeos de l’actor galaicocatalà.
Ací un vídeo (entre tants) d'una actuació de Xavi Castillo.
2 comentaris:
el rubianes sempre m´ha fet gracia, encara que potser crec personalment que amb el tema de la españa no va estar molt encertat, de tota manera com sempre la gent normalment s´en recorda de un quan es mort, merci per l´apunt de xavi castillo, no sabia de ell i tambe es bastant bo, si no vaig errat crec que sortia al agora de canal 33 aquesta setmana
Salut
Víctor
Precisament he caigut en això (en la semblança entre el finat Pepe Rubianes i Xavi Castillo) aquesta nit, després d'anar a veure un xou de Pot de Plom i mentre veia algun dels fragments que al Youtube hi ha del "Rubianes Solamente". Molt grans els dos.
Publica un comentari a l'entrada