diumenge, 30 de novembre de 2008

He llegit: El Virgo de Vicenteta, de Josep Bernat i Baldoví

Per fi he pogut veure el clàssic del cinema valencià El Virgo de Visanteta. És la història d'una jove de Favara, a qui, arran de la seua interpretació de Santa Bàrbara en una obra folklòrico-religiosa, cau una maledicció: cada vegada que té sexe amb algú, una tempestat devastadora assola l'horta del terme. Però Vicenteta és humana i necessita fotre. Fruit d'un coit fugisser i secret amb un xic del poble, naix una xiqueta, Bàrbara, qui en créixer serà la viva imatge de sa mare. El poble pensa que el seu naixement no ha estat obra de baró, sinó de la divinitat, i el rector insisteix que la filla es faça monja. El cert és que, siga com siga, aquesta heretarà la maledicció de la mare, així com el seu ímpetu sexual... La nova Vicenteta es desfogarà, d'amagatotis a pallers i camps de tarongers, amb diversos xics del poble, cosa que provocarà els consegüents i catastròfics ruixats. El malefici només es trencarà quan algú es digne a casar-se amb ella ―com Déu mana― i així podrà cardar amb la vènia de Santa Bàrbara, responsable de la pluja i de les tronades.

Aquest disbarat de pel·lícula no entén de censures, és l'època del destape i açò és ben palés de principi a fi. El personatge de Vicenteta l'interpreta l'actriu italiana Maria Rosaria Omaggio, guapíssima a pesar dels anys que han passat (des de 1979!). El llenguatge dels personatges és la clau del film, puix parlen en vers rimat, amb un estil escatològic i molt verd, fent servir el vocabulari hortícola com a eufemisme de paraules porques. L'atmosfera de la pel·lícula traspua una sèrie de tòpics de les comarques centrals valencianes, en clau d'humor. També s'hi fa una paròdia de l'església i del centralisme condescendent madrileny envers la província levantina.



Després de veure-la, he tingut curiositat i he cercat l'obra literària en què està basada. Es tracta de l'adaptació d'un sainet agroeròtic de Josep Bernat i Baldoví, escrit ni més ni menys que en 1845. L'argument de l'obreta ―almenys la versió que he consultat jo― és força més senzill que el de la pel·lícula, però conserva l'essencial, els esplèndids diàlegs i monòlegs verds, l'habilitat de Bernat per a versificar i fer riure. Diuen que l'autor concebia la peça en tant que 'divertimento' per a ser llegida o, com a màxim, per a ser representada en cercles reduïts, en els quals la seua visió còmica n'assegurava l'èxit. Ausades que n'ha tingut, d'èxit, fins arribar als nostres dies.

I ja com a anècdota, el lector expert trobarà, en les paraules de Vicenteta, la paròdia d'un parlament de Segismundo a l'obra de Calderón de la Barca La vida es sueño. Però no m'entretinc amb raons, i vos oferisc un tast de famós monòleg de Vicenteta:

–Deixeu, cel, que apurar vullga
encara que lleig estiga:
¿Per què m'hau donat la figa
si no tinc qui me la cullga?
La sang és precís que bullga
quan contemple una miqueta
que la gran i la xiqueta
tenen el fotre per llei.
¡I jo no tinc més remei
que el de fer-me la punyeta!

Ací podeu veure la pel·lícula sencera (cal registrar-s'hi però és debades)
Ací trobareu un article sobre els sainets de Josep Bernat i Baldoví
Podeu consultar el sainet a la biblioteca d'Humanitats de la UV, comprar-lo a la llibreria ParísValència, o llegir-lo en línia en aquest PDF

3 comentaris:

Alae ha dit...

L'any passat vam parlar molt en Dialectologia de Bernat i Baldoví. Fins i tot vam "intentar" adaptar al valencià actual una sarsuela seua. Ho passàrem molt bé llegint el text, però era una feina difícil, sobretot, perquè havia de quadrar les síl·labes amb les notes musicals.

sotar79 ha dit...

gran pelicula, el paper del Monleon en especial fent de capellà,jeje

felicitats pel blog jose luis

Josep Lluís ha dit...

Alae: molt interessant el que féreu. Les obres de Baldoví tenen molta riquesa lingüística perquè reprodueixen el parlar col·loquial del valencià de l'època. Et sorprens llegint paraules que has sentit dir només a gent gran. Efectivament, actualitzar el text és pot fer fins a un cert punt, ja que els canvis poden afectar la rima. Sanchis Guarner o féu molt bé amb el Virgo. Estaria bé veure com va quedar el vostre intent.

Sotar79: Monleon ha fet més desgavells de pel·lícula ;) Fa poc vaig veure El vicari d'Olot. No té desperdici. Gràcies i espere que continues llegint i opinant!

Salut i pessetes