Io non ho paura

Feia temps que volia ensenyar-me a llegir un mínim en italià (llegir quelcom diferent de llibres d'aprenentatge easy reading o contes per a xiquets) però anava una miqueta perdut quant a l'elecció del llibre adequat al meu nivell bàsic de llengua.

Aleshores i sense esperar-m'ho vaig rebre amb molt de goig aquest regal (i no hi ha millor regal que un llibre): la novel·la de Niccolò Ammaniti Io non ho paura (en català: Jo no tinc por): En un poble miserable del sud d'Itàlia, a penes quatre cases envoltades de quilòmetres camps de blat, Michele, un xiquet de nou anys, ens conta en primera persona les seues escapades pels voltants del poble, sota un sol que bada les pedres. A través d'una lectura sorprenentment fluïda i agradable i dels diàlegs, es va dibuixant el perfil de cada personatge: el millor amic, el cap de la colla, la xiqueta innocent, la germana, la mare patidora, el pare sempre absent...

Michele descobrirà un secret que no sap ben bé com afrontar. Un secret que amaga la trama de la història, que capgira el que semblava ser la història de la infantesa d'un xiquet per fer-nos descobrir les bogeries a què poden arribar els adults en el context de la crua realitat de la pobresa del sud italià.

Aquesta novel·la ha sigut tot un èxit a Itàlia i ho demostra el fet que se n'haja realitzat una adaptació al cinema. És altament recomanable que li feu una ullada, tant per la història en si com per la destresa narrativa i comunicativa d’Ammaniti, que fa que la lectura siga un plaer, en aquesta llengua que veureu té tant en comú amb la nostra.