diumenge, 3 de gener de 2010

La paraula de la setmana: «bellugar»



Encetem l’any nou amb bons desitjos i més parauletes de la setmana, una recopilació personal de mots que usem els valencians, i que crec que hauríem de fer servir encara més. La faig, de primer, per aportar un granet d’arena contra l’empobriment de la llengua oral –crec que moltes de les paraules que comente comencen a ser desconegudes entre les generacions jóvens, inclosa la meua–; també simplement per un afecte estètic i personal cap a certes paraules i, per descomptat, per aprendre de les aportacions que vosaltres, lectors del blog, pugueu fer en la secció. Fem memòria de les que hem vist fins ara...

Estralejar, enguiscar, rastell, caparra, enforfoguir, esgarramantes, caterva, comboi, xitxo, purnejar, adéu, guaixat, forigol/furó, saforejar, terròs, sofraja/sofrage, llongo, marraixa, eixamorar, desbravar, escamar, brofegada, panderola, aborronar, albelló, desllavassat, refilar, rebentat, raïl, colgar, revolta, rebordonir, pitxer, pellissa

...i continuem. Tornem amb un altre verb nostrat: «bellugar».

«Bellugar» significa, segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana, fer moure alguna cosa lleugerament. L’ús pronominal, «bellugar-se», és també molt comú. Si peguem una mirada al Diccionari Català-Valencià-Balear, trobarem que afig un altre matís interessant a la definició quan diu que «bellugar-se» és moure’s agitadament, com en ebullició o intensament i seguit. Per tant, bellugar es pot usar com a sinònim de «moure» o «moure’s», però no pas –normalment– amb el sentit d’eixir d’un lloc o anar en una direcció que té «moure», sinó amb un matís d’agitació, ebullició, de moure sense un recorregut o distància concreta o lineal –d'ací el lleugerament. El sentit exacte del mot s’entén ràpidament si n’observem l’origen: «bellugar» prové del llatí vulgar *bullĭcare (del llatí bullire 'bullir') que significa 'borbollejar', 'posar-se en ebullició'. D’ací passà a bullegar, i per metàtesi –inversió d’ordre de les vocals– a l’actual «bellugar». Encertada, doncs, la definició del DCVB. I és ben curiós que, de la vaporització d’un líquid i del moviment que això implica, els parlants l’aplicaren per definir el moviment de qualsevol objecte. Bellugar-se és, per tant, molt similar a estar bullint, perquè et meneges igual que l’aigua bullent.

Em fa la impressió que aquesta paraula es diu cada vegada menys, eclipsada per d’altres de sentit més general com ara «moure», i sobretot per sinònims com «menejar» (o «manejar»). Fa uns dies, en una conversa que mantenia amb un home d’uns cinquanta anys, ell utilitzà la paraula «bellugar-se», i em cridà l’atenció que immediatament es corregira i utilitzara el mot «menejar-se». Parlava de motos, i la frase, simplificant, era una cosa així:

Tota la moto es belluga (es meneja) quan s’engega el motor.

¿Pensà conscientment que jo no l’entendria, per ser més jove?

Si voleu un altre exemple de coses que es poden bellugar, penseu, ara que encara estem en Nadal, en les cigales i gambes fresques de la pescateria, que damunt del gel encara es belluguen, perquè estan vives. No aniran, però, molt lluny...

11 comentaris:

fes-t'ho mirar ha dit...

Enhorabona per la secció i pel blog (la barreja literatura-R&R, sorprenent). M'engisa "La paraula de la setmana". Alguns mots, com "estralejar", "enforfoguir", "purnejar", els he gaudit especialment en mastegar-los una vegada més i veure que algú es preocupa per la seua difusió.

Nosaltres també et seguirem de prop.

Xurrito ha dit...

Jo et propose la paraula franja. Jo sempre he parlat el castella malgrat que per la banda de mon iaio sempre han parlat entre els germans en valencià. Bo, al tall, el fet és que una vegada li tallí el monyo al germà menut delmeu iaio i em va dir que anara espai amb la franjeta i la traducció de ma tia va ser que no li tallara molt l' "arriba españa" és a dir el tupé.

Josep Lluís ha dit...

Gràcies, FES-T'HO MIRAR, fa goig saber que t'agrada.

XURRITO, gràcies per la proposta. ¿D'on era aquest fill menut del teu iaio?

Xurrito ha dit...

Germà menut del meu iaio.
Per la banda paterna de Burjassot i per la banda materna de Paterna.

apalput ha dit...

Hola de nou (Ja veus, estic enganxat a la secció). Jo també he sentit allò de "frangeta" per referir-se al "flequillo". Ho diuen ma mare i ma uela, que viuen a Llombai (Ribera Alta).

Boooo

apalput ha dit...

Hola de nou (Ja veus, estic enganxat a la secció). Jo també he sentit allò de "frangeta" per referir-se al "flequillo". Ho diuen ma mare i ma uela, que viuen a Llombai (Ribera Alta).

Boooo

apalput ha dit...

Hola de nou (Ja veus, estic enganxat a la secció). Jo també he sentit allò de "frangeta" per referir-se al "flequillo". Ho diuen ma mare i ma uela, que viuen a Llombai (Ribera Alta).

Boooo

Josep Lluís ha dit...

Gràcies per les recomanacions. No deixeu de fer-me'n

elisabet ha dit...

jo sempre he dit "bellugar-se", i ha València he après que la gent diu més aviat "menejar-se" i em sembla també una paraula molt divertida. :) les dues són ben boniques! també he après "abellir" com a verb d'ús habitual. Els de Barcelona diem "venir de gust".
Una abraçada!

Anònim ha dit...

jo l'he sentida quan vols menejar la llet amb el cacau
"rebelluga bé llet"
o quan u està inquiet i es mou
"no et bellugues tant"

Josep Lluís ha dit...

Elisabet: És cert, a Barcelona la paraula bellugar se sent molt més, sembla que estiga més generalitzada. Ací potser és al revés, i s'usa més menejar. Ara, reivindiquem la riquesa lèxica i usem les dues! :D

Anònim Gràcies pels exemples. A casa també usem bellugar amb la llet, el café, una salsa, etc. O siga, el moviment circular amb la cullera. Per cert, curiós eixe re- que li afegiu.