Les parets parlen: «servei» o «servici»?
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l’idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest, juí o judici, pebrera o pimentó, artista o artiste, graó o escaló, us o vos, dos o dues, eixir o sortir, homes o hòmens, faena o feina?
Davant de solucions excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions desgavellades i massa categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.
La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegades quasi pots endevinar el partit polític amb el qual simpatitza un parlant segons quina paraula gaste. És demencial, ¿veritat? Fa la impressió que els valencians ens barallem per dos accents i quatre lletres; una baralla que es podria evitar (o, com a mínim, es podria convertir en un debat sa) si coneguérem el conjunt del valencià que es parla del Sénia al Segura.
No es pot ignorar que part dels valencians desconfien d’una normativa (i una ensenyança) que ha sigut, i encara és, excessivament reduccionista i pretesament cultista: s’ha posat a la defensiva amb paraules i expressions coincidents amb el castellà, ha imitat les solucions del català estàndard (basat en l’oriental) i ha bandejat formes valencianes sense cap fonament. És natural que els parlants rebutgen un model de llengua que perceben distant i alié.
Però tampoc es pot obviar que les posicions de l’anomenat secessionisme lingüístic valencià, entossudit en posicions emocionals anticatalanes, ven la idea irreal d’una llengua valenciana totalment desvinculada de la que es parla en Catalunya, com si no tingueren res a vore. Eixe sector també bandeja paraules plenament valencianes per ser coincidents amb les catalanes, en una actitud empobridora. A més, perd credibilitat i raó quan bona part dels seus correligionaris i partidaris no aspiren a una normalització real, sinó a ficar el valencià dins d’una vitrina i no usar-lo mai.
La polarització de postures extremes, junt amb la pressió del castellà, impedix que la llengua valenciana siga un vehicle de comunicació normal i dificulta que valencianoparlants i aprenents de valencià escriguen i parlen l’idioma amb normalitat.
Un reflex de les polèmiques per la llengua el podeu trobar en fotos com la de dalt, de la porta d’un lavabo de la universitat. A on deia «Ell [és el vàter d’hòmens], servicis», algú ha cregut que hi havia un error i ha ratllat servicis per a posar-hi servei. Bé, caldria fer saber a esta persona que hi ha una cosa que es diuen doblets lingüístics, que el diccionari definix com a «Conjunt de dos solucions (fonètiques, morfològiques o lèxiques) que coexistixen en una llengua, generalment d’un mateix origen etimològic».
En poques paraules i centrant-nos en l’exemple: tan correcte és dir servei com servici: consulteu qualsevol diccionari. Les dos venen del llatí servitium i pareix que servici (la forma que usem normalment els valencians) és més antiga; és la que es gasta en la llengua oral i també en l’escrita (poca broma, per escriptors de prestigi com ara Enric Valor, de qui parlaré més avant, que n’usa les dos); la qual no té per què excloure el vocable servei, per a qui el vullga gastar.
És realment una llàstima que s’estigmatitzen les paraules i que continuem en esta batalla de bàndols, de blanc contra negre, entre acusacions de catalanistes i blavers. Jo demane calma i serenitat a l’hora de discutir estos temes, i recorde a qui em lligga que la llengua és rica.
(Text actualitzat en giner de 2025)
Comentaris
Salut
Vicenç
Amb el castellà no ocorre, ni amb l'anglés tampoc.
Afectuosament:
Vicent
Vicent Terol, sé el que vols dir i hi puc estar d’acord: no fa sentit que en un mateix text (el Diari Oficial, per exemple) o en una mateixa elocució radiofònica (Ràdio 9) s’empren indistintament feina o faena, per posar un exemple (cal dir, però, que els doblets que dic en l’apunt són de diferent naturalesa, cada mot és un cas). Amb els «usos oficials» que esmentes, sí, és desitjable una certa unitat de criteri. De tota manera, també depén de quin tipus de cartells (d’institució pública o privada? Publicitaris o no?), en quin marc geogràfic (valencià), quin tipus de senyals (trànsit?), quina televisió, etcètera. El cas de la foto, per cert, és del lavabo d’un edifici de la Universitat de València.
Cal dir també que no tot en valencià està sotmés als esquemes de l’oficialitat, i que la llengua està en tots els àmbits de la societat (a casa, a la faena, dissabte a la nit quan ixes a prendre una copa, en el correu electrònic que escrius, en l’apunt del teu blog…). Per tant, no fa sentit deixar d’usar paraules totalment normatives i valencianes o arraconar-les a la més pura col•loquialitat quan no hi ha cap motiu fonamentat per a fer-ho. Pareix que tinguem por de la dispersió (açò és percepció meua), com si la unitat de la llengua s’haguera de trencar per això, quan més aïnes és al contrari: s’enriqueix i es naturalitza. Que unes paraules no excloguen unes altres. A mi em molesta veure quan en un cartell d’Àrea de Servei d’una carretera, un gracioset esborra amb esprai servei i hi posa servici. De la mateixa manera, però, trobe un desencert fer-ho al contrari, com en la foto.
Sé on està eixe servici i la pintada, vaig pràcticament tots els dies, bé, al del costat :)
I és molt interessant conèixer totes eixes variants. M'agrada molt la teua secció de la paraula de la setmana.
Una altra cosa és que és desitjable un estàndard unitari. El contrari crea confusió i desorientació. Per a mi seria ideal, tot i que ara mateix és molt utòpic, l'existència d'un estàndard comú a tots els Països Catalans: això tindria un potencial a nivell d'intercanvis, producció cultural, etc. espectacular.
De moment, em conformaria amb un estàndard per al País Valencià. Ara mateix, la gent que s'examina a la JQCV té un cacau de por: sembla que val tot o no, que ni els mateixos professors ho tenen clar.
Cal un estàndard sense fisures per als usos oficials, públics, etc. És la meua opinió, vaja.
En castellà no és imaginable que trobes a un lloc oficial la paraula "trabajo" i a un altre "faena": "Consejería de faena" ("Aquí siempre hemos dicho 'faena', el trabajo es otra cosa. No queremos imposiciones de Castilla").
Salut!
Molt bon apunt. Només afegiria de la meua collita que trobe que l'objectiu del secessionisme no és el secessionisme, sinó l'ús del castellà i l'oblit del valencià al potet de les essències simbòliques.
Quant al que comenteu sobre l'estàndard, només m'agradaria recordar que primer és l'ús de les llengües; després es polixen i es van fent això que diuen estàndards, que només són únics on el nombre i la distribució dels parlaments no dóna per a tindre'n diversos. Totes les llengües usades per uns quants milions de parlants en tenen diversos per als diferents usos, i varien en cada territori o entitat política.
Com a exercici de record permanent, jo utilitze el servei de correu de Yahoo! en la versió argentina (t'ho pots configurar idiomàticament i territorialment). La terminologia i la publicitat que hi apareix a voltes és arriba a ser sorprenent i fins tot indesxifrable. Una riquesa molt creativa, vaja.
en servei del Creador. Aquest és el text que es canta a Elx des del segle XVI. Lluís Vic va ser sacerdot i "mestre de capella" trenta-dos anys i tenia un germà casat amb elxana i molts nebots. Era elxà de la soca-rel! Servei és l'evolució normal catalana del llatinisme i "servici" és un cultisme que s'ha vist reforçat perquè el castellà diu "servicio"... "Servei"És un mot de tradició valenciana absoluta... Una altra cosa és que tots dos siguen correctes però la tradició lexicogràfica valenciana és la de tot el país i no tan sols d'unes comarques determinades. A més a més, això apareix a l'Extrem Sud! Una altra cosa és que els joves pronuncien "cervell" i "servei" de la mateixa manera. Això deu ser molt més greu!