dijous, 2 d’abril de 2009

La paraula de la setmana: «guaixat»


L’altre dia vaig dir a una persona aquesta paraula, i no la va entendre, cosa que em va sorprendre i que ara m’ha dut a afegir-la a la llista de paraules de la setmana. Ja sabeu, són mots que, al meu parer, s’utilitzen cada vegada menys, o que fins i tot estan perdent-se. Doncs bé, una persona guaixada és una persona corpulenta, fortota, amb una bona còrpora i/o una bona ossada. No necessàriament es tracta d’una persona obesa, tot i que es pot utilitzar el terme «guaixat» com a eufemisme de «gros», sovint amb el seu diminutiu «guaixadet».

Guaixat, al seu torn, ve del mot «guaix», que és el «conjunt de brins que naixen d'una mateixa tija, en els cereals i llegums». Aquesta paraula ve del germànic wahsian, que vol dir «créixer». De fet, es coneix el guaixat de l’arròs com el procés de creixement dels seus guaixos, dels brins de la planta. Per tant, un xic guaixadet és un xic ben crescudet, vaja, ben alimentat!

4 comentaris:

ginjol ha dit...

Fantàstica la secció "El mot de la setmana". A més, sembla que m'endevines el pensament, perquè sovint fas referència a paraules que sovint em roden pel cap i que faig servit moltes vegades, per a sorpresa de la gent, sobretot dels de la meua edat cap avall. Diuen que parle com les "aueles". És, justament, el que pretenc.

german ha dit...

sona realment bé i és un mot que no coneixia. A mi, com diu ginjol, em passa que al usar paraules que són del tot normals per a la generació dels meus pares (i per a mi) cause, fins i tot, estupefacció. En prendré nota d'aquesta!

Josep Lluís ha dit...

Celebre que vos agrade la secció. Podeu proposar-ne, si voleu. Aquestes paraules són nostres, i espere que les feu servir! I que visquen, doncs, les «aueles»! Sempre he dit que malgrat Lleis d'ús, normalització, escolarització, etc, parlen infinitament millor que nosaltres.

Salut!

armand ha dit...

l'arrós es trasplanta per "guaixos"... són feixos mínims.