¿Saps?

L'Associació d'Editors del País Valencià ha posat en marxa una iniciativa interessant per a fomentar la literatura en valencià. Es tracta d'una pàgina web TV on els mateixos autors presenten els seus llibres i animen a llegir-los. Pareix que la web aspira a emetre 20 minuts setmanals sobre notícies i presentacions de llibres, novetats editorials i propostes de lectura. Vos en deixe l'enllaç ací .

A la terrassa d'un amic, fullege una antologia de Borges que he espigolat de la biblioteca de l'amo del pis, i els ulls cauen casualment sobre « El inmortal ». Al sol fa calor, però no em moc; la prosa del conte m'abduïx i em seduïx d'una manera que feia temps que no em passava: l'odissea fins a la ciutat dels immortals, on ningú no vol parlar ja, l'etermitat absurda en què a u li dona temps d'avorrir totes les coses. No me n'adone i, mentres lligc, m'està pegant massa el sol: avantbraços i pit em brillen, del front em cauen gotes de suor als ulls i el cap em bull. Encete « Tlön, Uqbar, Orbis Tertius » però l'espessor del text és massa per a un matí ressacós i bascós de dissabte. Ajorne la lectura i anem a prendre el bany a la piscina. Ara bé, em propose de reprendre Borges més avant: segur que és una bona compra. Ara falta traure el temps, perquè entre llibres deixats, regalats i comprats no done l'abast.

Fa unes setmanes, em relaxava en una cala llegint, en el suplement de La Vanguardia , un reportatge sobre els llibres que havien marcat la vida de lectors que hui són escriptors reconeguts. Jo, que tinc el deute pendent de llegir un bon nombre de clàssics de literaris abans d’abandonar este món, me prenguí esta llista de recomanacions com un senyal del destí. He començat per La metamorfosi de Kafka. ¿Què dir-ne? És lamentable no haver-la llegida abans. M’ha encantat: la naturalitat i la simplicitat amb què es narren uns fets surrealistes, impossibles; les relacions i els rols que s’establixen entre els membres de la família arran de la transformació de Samsa en un enorme escarabat… Psicològicament és molt interessant, me consta que s’ha escrit sobre això. I la traducció de Heike van Lawic i Enric Sòria és impecable. Seguirem informant sobre més lectures. ¡Canvi i fora! (Text actualitzat en giner de 2025)

Me gite i apague la llum. Llevat de les veus d’uns adolescents que venen de l’avinguda, regna la pau i el silenci. A dormir, que demà t’alces de matí, pense. De sobte, la persiana cluix lleument, però no perquè faça aire. El llit se belluga davall de mi, com si volguera cobrar vida. Just al cap d’un segon torna al seu lloc i en seguida torna la quietud de fa uns moments. M’alce i comprove que els altres habitants de la casa dormen plàcidament. Ja n’estava convençut, però hui he comprovat de què es tractava . No és la primera volta que ho experimente, i me sorprenc a mi mateix de pensar que, mentres la cosa quede en això, té un estrany atractiu pensar que alguna cosa es mou ahí baix. (Text actualitzat en juliol de 2025)

Un galló , com sabeu, és cada una de les parts en què està naturalment dividida la part comestible d’un fruit, com la taronja, per exemple. Ara bé, la paraula galló s’usa també, en valencià col·loquial, per a designar el clítoris . Tampoc no és estrany que, per extensió, alguns parlants usen la paraula per a anomenar la vagina en conjunt.

«Aunque pusieran de candidato a Mickey Mouse o a Bob Esponja, en Valencia el Partido Popular seguiría ganando por mayoría absoluta». Esther Palomera (periodista de La Razón ) a Los Desayunos de TVE

Veig que la tele anuncia una altra sèrie adolescent sobre vampirs. El mal está entre nosotros , diuen, i a la vampira ―la guapa de la sèrie― se li encenen uns ulls verds que fan més riure que por. Pense que que fàcil, si el bé i el mal foren apartats tan distingibles; si les relacions entre les persones es reduïren a això; que poguérem dir esta persona és bona o esta és roïna; que fóra tan fàcil dir que sí o dir que no. La realitat, però, és molt més insuportable.

El canal d’anècdotes estèrils que idiotitza els usuaris d’EMT informa: segons investigacions de la Universitat de Cardiff ―unes fórmules matemàtiques, diu concretament―, el 24 de gener és el dia més trist d’enguany. Curiosa ironia, pense. Obviarem la broma de mal gust i tractarem de no prendre’ns-ho personalment. [Mirem el cantó positiu, la resta seran tots millors]

Nadal, es dupliquen els ingressos de psiquiatria als hospitals —són dies difícils—, els contenidors van curulls de caixes i embolcalls de cartó, plàstic, tot mesclat —¿ Reciclar , això què és?—, es multipliquen els sopars i les fartades amb gent que t’abellix vore i gent que no. Vius de nit, t’agradaria vore la llum del sol, però no aprofites l’oportunitat. Any nou, la gent es fa nous desitjos —es marca reptes— com si hui fora diferent de l’ahir. Els que no ho fan, fumen a la porta del bar, que ha deixat de fer olor de tabac i ara put a vàter. Els informatius seguixen el pacte tàcit de fer com si els reis existiren. Molts volgueren que açò acabara i trobar només tranquil·litat.

Un guardabosc que cala foc al bosc. Un mestre d’escola que abusa sexualment d’un xiquet. Un escorta que davant l’alto el foc i el cessament de les bombes, es queixa que no té faena. Fets lamentables i realitats cruels. A voltes preferiries no haver vist les notícies.