¿Saps?

«¿Por qué tantas ventajas para los extranjeros?» …eixa és la primera frase que sent en entrar en un pis, quan encara no havia ni travessat el vestíbul, en una vetlada amb desconeguts a la qual no esperava assistir eixe dissabte. La conversa entre tres xics té lloc al saló, al voltant d’una tauleta, però més aïnes és un monòleg. En pocs segons ja li havia sentit perles com Que se vayan a su puto país o Cada vez que uno va a urgencias que pague 10 euros i tota una tirallonga de fórmules neoliberals i exabruptes reaccionaris que el susdit excretava a colps de puny sobre la taula: que si els funcionaris són uns dropos que cal eliminar, els proletaris uns ganduls, els empresaris sempre unes pobres víctimes… Debades intentí matisar, cordialment, algunes d’aquelles afirmacions. Al cap de pocs minuts, una telefonada oportuna em salvà i em vaig fer fonedís d’aquell cau d’energia negativa, adonant-me que, a València, una majoria és d’eixe pensar. Més tard, en un bar, un pakistanés desespera ...

«Has pensat mai a eliminar la paraula nano del teu vocabulari?» ...li diuen a u amb una mescla d'afecte profund i actitud punyetera.

«Yo el café, con mi choricito» Sí, conec algú que diu que diu que és ben capaç de menjar-ne de bon de matí. Si la sentira la profe de ioga…

«Estic més fluixa que un pronom» Frase dita per una filòloga en un estat de cansament considerable.

«¿Te acuerdas cuando le arranqué los dientes a aquel abuelo?» Una auxiliar d'infermeria li recorda a una companya infermera una anècdota laboral. Li les arrancà per error, però tot acabà bé i inclús pareix que els familiars li ho van agrair.

«Tia, que hay que buscarse a un tio que sea buena persona» Sentència que diu una xica d’uns 28 anys a una amiga seua en una terrassa de platja, com a conclusió d’un monòleg sobre les relacions de parella que l’altra s’ha escoltat en silenci. (Quin tipus de tio t’havies buscat fins ara?)

«Una dona mai t’estimarà. Ella el que vol és que sigues el caçador, el triomfador perseguit per moltes xiques, però ser ella l’única que es gite amb tu». En un pub, a altes hores de la nit, un home li diu al seu amic més jove.

«Tio, tinc un imant per a les loques » Un amic li diu a un altre, parlant de dones; u que també està un poc loco .

«Tan bé com em tracta ell, ara m’adone de les llàgrimes que malgastí amb l’altre». Una xica conscient, que ha recuperat la il·lusió.

«Professor, crec que ací he trobat una errata. On diu Lope de Vega, li falta una zeta a Lope». Un estudiant de Filologia.

«Les coses són molt més irracionals del que ens pensem. A voltes busquem la lògica a coses que no en tenen». Un home parlant de l’atracció i de les relacions amb les dones.

«Yo, en casa, sin el delantal puesto no soy feliz». Una mestressa de casa

«Escucha, tía, déjate de niñatos y vamos a buscarnos un tío que tenga coche. Yo no me considero una preciosidad, pero no soy fea [...] Uno de 19 no; muy joven. Uno de 20...» La xavala de 16 anys que parla pel mòbil en el bus

«El primer músculo que hay que ejercitar es la lengua. Si a una mujer la tienes contenta con eso, ya está todo hecho». Un mazas del gimnàs

«Aunque pusieran de candidato a Mickey Mouse o a Bob Esponja, en Valencia el Partido Popular seguiría ganando por mayoría absoluta». Esther Palomera (periodista de La Razón ) a Los Desayunos de TVE