La paraula de hui té molt a vore amb la vida diària: el trànsit, els cotxes, el camí a la faena... Una revolta és el tros de camí, carretera o riu que es desvia a dreta o esquerra i deixa temporalment la línia recta. En català també és pot dir revolt, en masculí, però pareix que els valencians la preferim femenina. Hi ha gent que diu curva en lloc de revolta, però curva és un mot clavat al del castellà que els diccionaris no accepten. En tot cas seria «corba», però eixa paraula no s’utilitza en este context, sinó com a adjectiu (una línia corba, un bec corb) i com a substantiu en contexts estrictament gràfics (corba analítica, corba de nivell). Per tant, parlarem d’una «revolta perillosa» i d’una carretera amb moltes revoltes, de les revoltes d’un circuit...
Reivindique hui esta paraula nostra. Per sort, tenim una expressió que ens la recorda: «Menjar més que una revolta de riu», és a dir, menjar molt.
Reivindique hui esta paraula nostra. Per sort, tenim una expressió que ens la recorda: «Menjar més que una revolta de riu», és a dir, menjar molt.
3 comentaris:
Certament, els camins del terme eren plens de revoltes, però, ves per on, a partir d'un moment que jo no sabria datar exactament, tot i que els camins continuaven tenint revoltes, les carreteres ja en tenien, de curves.
M'agrada la recopilació de paraules que fas, Josep Lluís. Solen ser mots que no faig servir però els meus pares sí, que els tinc a la ment.
Tinc associada la paraula "revolta" a una corba, però particularment pronunciada.
Salut!
CISTELLA: És curiós eixe fenomen que descrius. Potser en el canvi d'un món rural a un d'urbà s'han perdut o estan perdent-se moltes paraules perquè els referents han canviat o desaparegut (noms de ferramenta, per exemple). Això és normal. Però crec que hem d'anar amb compte de no empobrir la llengua perdent paraules com aquesta, de plena vigència.
VICENT: Gràcies, m'alegre que t'agrade. L'objectiu és eixe, tindre-les en ment i, sobretot, en la llengua!
Publica un comentari a l'entrada