dimecres, 2 de desembre de 2009

La paraula de la setmana: revolta


La paraula de hui té molt a veure amb la vida diària: el trànsit, els cotxes, el camí a la faena... Una revolta, com podeu veure a la foto, és el tros d’un camí, carrer, carretera o riu que es desvia, que canvia de direcció i deixa temporalment la línia recta. En català també és pot dir «revolt», en masculí, però pareix que els valencians la preferim femenina. Dins del cotxe, sovint se sent dir curva en detriment de «revolta». Curva, però, és un mot clavat al del castellà, que els diccionaris no accepten. En tot cas seria «corba», però aquest darrer no s’utilitza en aquest context, sinó com a adjectiu (una línia corba, un bec corb), i com a substantiu en contextos estrictament gràfics (corba analítica, corba de nivell). Per això, parlarem d’una «revolta perillosa» (o «revolt perillós») i d’una carretera amb moltes revoltes, de les revoltes d’un circuit...

A més de «girada», «revolta» significa, en el context ramader, «l’eixamplament d’un camí ramader, on es poden parar els animals».

Reivindiquem hui, doncs, aquesta paraula tan nostra. Per sort, tenim una expressió que ens la recorda: «menjar més que una revolta de riu», és a dir, menjar molt.

3 comentaris:

cistella de llum ha dit...

Certament, els camins del terme eren plens de revoltes, però, ves per on, a partir d'un moment que jo no sabria datar exactament, tot i que els camins continuaven tenint revoltes, les carreteres ja en tenien, de curves.

Vicent Terol ha dit...

M'agrada la recopilació de paraules que fas, Josep Lluís. Solen ser mots que no faig servir però els meus pares sí, que els tinc a la ment.

Tinc associada la paraula "revolta" a una corba, però particularment pronunciada.


Salut!

Josep Lluís ha dit...

CISTELLA: És curiós eixe fenomen que descrius. Potser en el canvi d'un món rural a un d'urbà s'han perdut o estan perdent-se moltes paraules perquè els referents han canviat o desaparegut (noms de ferramenta, per exemple). Això és normal. Però crec que hem d'anar amb compte de no empobrir la llengua perdent paraules com aquesta, de plena vigència.

VICENT: Gràcies, m'alegre que t'agrade. L'objectiu és eixe, tindre-les en ment i, sobretot, en la llengua!