¿Saps?

¿A quin insensat li abellix passejar per la ciutat en ple agost? Crec que només a quatre turistes i a mi ―acompanyats, per descomptat, pels quatre urbanites que comencen a patir el trastorn postvacacional. Potser els núvols i les pluges que han donat una treva a esta calor insuportable convidaven a vagar per a desduir-se, potser les parets de casa se’m menjaven, o potser era la nostàlgia d’agarrar el bus, de la rutina, o la necessitat de fugir de l’endormiscament estival. Tal volta ―segurament― tot això és superflu (o directament mentira: per a començar, pràcticament no he passejat), i tot era una excusa barata per a consumir i comprar-me un CD. Damunt, el CD d’un disc que ja tenia, original en cinta de casset, comprat ara fa dotze anys, any amunt, any avall. Llavors, des del bus, en passar per alguns carrers que Ferran Torrent esmenta en la seua última novel·la, El bulevard dels francesos , he pensat en les lectures d’estiu. I és que, del que diem lectures estivals, lectures per plaer...

En esta entrevista, l’escriptor valencià Ferran Torrent analitza les característiques del seu estil literari, que no vol que encasellen dins el gènere «novel·la negra», i explica que la clau de la seua escriptura és la creació de personatges que contrasten entre si, dins un bon argument. A més, parla extensament sobre la política valenciana –sovint suggerida en la seua darrera trilogia– criticant tant la dreta com l’esquerra; a més d’exposar la seua opinió crítica sobre les inèrcies i paradoxes entre el sector públic i el privat. Finalment, tot i que de gaidó, anuncia que està escrivint una nova novel·la.

(Llig la versió original en valencià) A few days ago, I finished reading Ferran Torrent ’s novel Judici Final , the last book in the trilogy that began with Societat Limitada and Espècies Protegides . I buy and read his books for several reasons, including  their informative nature. Indeed, one can learn a lot from Torrent’s stories. You recognise discourses, attitudes and character roles which, despite being fictional, resemble what you might find in the streets of Valencia and surrounding areas. I strongly believe that, even though the stories of his novels are fictitious, the shady business, political pacts of dubious morals and the fierce struggle for gaining power are situations which testify what happens, or could happen, in Valencian society much more realistically than what you can see in TV news (especially if you watch Canal 9 news). I find it interesting how every character in Torrent’s novels (the journalist, the detective, the politician, the political adviser, or t...

(see my English version) Fa uns dies que acabí de llegir la novel·la de Ferran Torrent Judici Final , l’última part de la trilogia que va començar amb Societat Limitada i que continuà amb Espècies Protegides . Hi ha diversos motius pels quals compre i lligc les seues novel·les. Per dir-ne alguns: el caràcter didàctic i informatiu. Sí. Es pot aprendre de les històries de Torrent. U pot reconéixer discursos, actituds, rols de personatges que es pareixen molt als que pots trobar a peu de carrer en València i la seua contornada. Tinc la ferma intuïció que, per bé que és tracta de ficció, els negocis térbols, els pactes polítics de dubtosa moral i la lluita acarnissada pel poder que caracteritzen les situacions de Torrent donen fe del que passa o podria passar en la societat valenciana amb molta més fidelitat del que pugues vore en els informatius de televisió, especialment si són els de Canal 9 . Em pareix interessant com, en la novel·la de Torrent, tant el periodiste, el detectiu,...