La paraula de la setmana: «albelló»

Albelló nou de trinca a Museros, l'Horta Nord

Ja fa un temps que des del Port de Sagunt un amic em recordà aquest mot que sentia dir a vegades a la seua iaia i que li provocava certa curiositat. Un albelló, doncs, és un conducte o canal que condueix l’aigua bruta de pluja o les aigües brutes d’una casa cap a una claveguera del carrer. En català també es diu clavegueró. Amb tot, «albelló» també s’usa sovint per referir-se a conductes d’aigües brutes que circulen pel carrer; esdevé així sinònim de «claveguera».

Un altre sinònim d’albelló és «desguàs», que sembla referir-se més aviat al forat del conducte, especialment en l’interior de la casa. Hi ha també un mot similar, «desaigüe», que no apareix en molts diccionaris... (¿Deu ser un calc del castellà que està substituint «albelló»? Vosaltres l’utilitzeu? Penseu que signifiquen el mateix?)

Com moltes altres paraules valencianes, la de hui prové de l'àrab al-balló, que vol dir ‘síquia subterrània’ o ‘claveguera’.

Sovint atorguem a les paraules una càrrega afectiva, a causa del context en què les hem apreses o de la persona que ens els ha ensenyades. En el cas del nostre amic del Port, el mot li recorda (i li’l recorda, de fet) [a] la seua iaia. Si he de parlar de mi, hi ha una expressió, «rata albellonera», que des de sempre li he sentit dir a mon pare per referir-se al nostre gosset (de manera afectuosa, per descomptat!). Ho fa, per cert, amb la pronúncia amb «r» –arbelló–. Del mot d’aquesta setmana hi ha més construccions lèxiques convencionals, com ara «ca d’albelló», que pressupose que s'usa més a Balears, i que significa 'gos de carrer', de raça baixa.