¿Saps?

Assentada davant de mi, me conta que l’any que ve estudiarà fora l’últim any de carrera, en un país europeu. Me mostra les diverses destinacions possibles i m’explica, il·lusionada, les condicions prometedores de la seua tria. Tractant de no sonar paternaliste, li vaticine un any formidable. Ho sé per experiència, li dic: serà bonic aprendre una altra llengua i conéixer una altra cultura, este any la canviarà i, quan acabarà i almenys durant un temps, no voldrà sentir parlar de tornar a viure en València. Soc conscient que li estic amollant una ringlera de tòpics que no per això deixen de ser certs. Ella, desvanida, me parla de les experiències positives que altres estudiants d’intercanvi li han contat. Mentres parla, calcule que només tinc quatre anys més que ella, però note diferències, físiques i mentals. No, no és igual que les xiques de la meua edat. Igual que en ella, ho he vist en desenes de xiques en este campus: la frescor en la cara, la innocència en el somriure, la pell llis...

No sé què nassos estava buscant per Internet, quan em vaig topar amb una pàgina molt interessant (que, per descomptat, no tenia res a vore amb el que cercava però... en fi, no vos ha passat mai?) que m’ha fet passar una bona estona. El cas: es diu Patata brava , i jo la coneixia de sentir-la anomenar, però mai hi havia entrat. És una pàgina web de fòrums d’estudiants universitaris de tot l’Estat. La gent hi té blogs , penja apunts, etcètera –no sé ben bé com funciona. El cas és que té una secció de frases mítiques dels professors (o pixades fora de test , com bé diu la capçalera) ben divertida. Si hi feu una ullada, vos dona ha la possibilitat de triar qualsevol universitat, la facultat que vos interesse (fins i tot el professor en concret) i, gràcies a alumnes generosos, llegir les frases cèlebres [pifiades o animalades] dels profes; aquelles frases anomenades mítiques, perquè deixen la seua empremta en la ment de l'alumne, en l'imaginari dels universitaris, promoció rere pro...