Fungus
Quan una novel·la se’t fa llarga, no sempre és fàcil saber per qué. Potser la història es podria contar en la mitat de pàgines, o tal volta l’estil de l’autor t’ha començat a cansar. Tampoc és estrany que la lectura es faça eterna si obris el llibre molt de tard en tard i a unes hores que ja no tens el cap clar. Un poc això m’ha passat amb la novel·la Fungus d’Albert Sánchez Piñol (La Campana, 2018), sense perjuí dels bons moments que m’ha fet passar. Ambientada en els Pirineus al final del segle XIX, Fungus narra el sorgiment d’una raça de bolets humanoides. El seu descobridor és Ric-ric, un anarquiste barceloní fugit de la policia que, de manera accidental, desperta estes criatures i les convertix en un exèrcit temible. El problema és que l’ideari de Ric-ric se reduïx a quatre consignes mal apreses, de manera que el seu lideratge deriva en una tirania absurda guiada per capritxos de borratxera. A pesar de tot, ell i els monstres conseguixen infondre la por i trastornar la vida del po...
