Saps?

Article publicat en Valencia Plaza el 12 d'abril de 2025 Quina cosa més desagradable acostumar-se a vore com sotmeten a escarni algú a qui admires tant. Coneguí a Abelard Saragossà quan jo era estudiant de màster en la Universitat de València. El professor de Silla impartia lliçons magistrals, però no es dirigia a l’alumne des d’una torre de marfil, sinó que li parlava de tu a tu, com un col·lega més de professió, i si descobria que algun estudiant podia fer alguna contribució a la lingüística, l’animava a investigar i publicar.  El principi rector de les seues investigacions sempre ha sigut evitar que la llengua normativa i l’estàndard s’aparten innecessàriament de la llengua viva, partint de la idea que si la norma es manté pròxima al valencià genuí, es fomenta la confiança dels parlants i s’afavorix la recuperació social de la llengua. Eixe lloable objectiu és el far que ha guiat la seua carrera, el qual contrasta fortament amb les prescripcions lingüístiques poc comprensibles...

Article publicat originalment en la revista Lletraferit  (12/02/2025). Coautors: Sergi Núñez de Arenas i Josep Lluís Navarro Peiró.   La Secció de Lexicografia i Gramàtica de l’ Acadèmia Valenciana de la Llengua  (AVL) aprovà, en la sessió celebrada divendres 31 de gener de 2025, la inclusió de la paraula   reixos   amb   l’entrada següent : reixos  [réjʃos] 38. pl. [col·loq.] REL./ETNOL . Rei 7 i 38. Esta sol·licitud ha sigut una demanda de bona part del valencianisme cultural i lingüístic més sensible a les formes particulars, tradicionals, pròpies i vives de la nostra llengua. Entre ells, els qui subscrivim estes línies. L’any passat, Núñez de Arenas descrivia, en  “Un breu conte (lingüístic) de Nadal per Reixos”  publicat en  Lletraferit  el dia previ a la vespra de Reixos, la foscor i l’opacitat de l’AVL en la gestió que s’havia fet d’esta paraula ben valenciana. L’endemà 5 de gener, vespra de Reixos, ens féiem  ressò...

Ací va una llista de les paraules i els conceptes recurrents en les conversacions dels veïns afectats per la barrancada del 29 d’octubre de 2024. Cada paraula ve acompanyada d’una definició, un comentari breu i, en alguns casos, d’una curiositat etimològica. Evidentment, hi han molts altres conceptes relacionats amb el desastre. Constate ací les paraules del meu rogle, en l’Horta Sud, i també les recurrents en els mitjans de comunicació. L’orde no és alfabètic, sinó aproximadament cronològic, tal com vingueren les coses. 1. Dana. La paraula de l’any 2024 és un acrònim de «depressió aïllada en nivells alts». Tota la vida n’havíem dit gota freda , fins que els meteoròlegs canviaren l’expressió pel nou terme. La RAE s’ha afanyat a incloure dana en el seu diccionari i en recomana la grafia en minúscula, com un substantiu comú. L’AVL va més lenta: si busqueu dana en el Diccionari normatiu valencià , este remet al Portal Terminològic Valencià , que arreplega DANA en cridaneres majúscules i ...

El passat 23 de novembre, el meu treball «Les preposicions de lloc en la novel·la ‘La idea de l’emigrant’» obtingué el premi Joaquim Garcia Girona en la «Jornada sobre el valencià: Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa». Estic molt agraït a l’associació Taula de Filologia Valenciana , que anualment organitza esta jornada que va per la setzena edició. També vullc agrair a Jordi Cassany-Bates que exposara per mi el treball, ja que, per desgràcia, no poguí assistir a l’acte degut a la meua situació familiar i personal després de la dana del 29 d’octubre. El treball, que aspira a ser publicat en la revista Aula de Lletres Valencianes - Revista Valenciana de Filologia , estudia l’ús de les preposicions a i en amb sentit de determinació de lloc en la susdita novel·la del gramàtic i escriptor Enric Valor, a fi de comprovar si se’n fa un ús coherent i sistemàtic o, per contra, hi ha variació o vacil·lació. A la llum de les dades i tenint en compte l’enfocament de diversos...

Després de llegir Trafalgar , no em decidia per quin dels Episodios nacionales llegir a continuació, de manera que al final he anat en orde i he llegit el següent de la sèrie: La Corte de Carlos IV . En les sinopsis dels episodis de Galdós se sol ressaltar el valor de la novel·la com a testimoni d’uns determinats acontenyiments històrics: en este cas, la traïció del príncep Ferran (futur rei Ferran VII) contra son pare, el rei Carles IV, i com esta fon descoberta i desmantellada en els moments previs a la invasió napoleònica que alguns ja veien vindre. Efectivament, de tot això dona fe el personatge de Gabriel Araceli, quan relata lo que sent i lo que veu en palau i en les tertúlies de la casa a on fa de criat. Però la novel·la també té una altra lectura potser moral: la història d’un jove humil i honrat, però ambiciós i ensomiador, que es pensa que gràcies al favor d’una dona influent, la comtessa Amaranta, arribaria a ser un home de poder, i, en adonar-se que per a medrar socialment...

En l’assignatura «Literatura i cultura contemporània II» del màster treballàrem la literatura concentracionària, és a dir, la que sorgix de les experiències viscudes en camps de concentració. Les lectures que férem foren les de dos autors catalans: Crist de 200.000 braços d’Agustí Bartra, que parla del camp de concentració d’Argelers, i K. L. Reich d’Amat Piniella, l’acció de la qual ocorre en un camp nazi. Del relat de Bartra recorde un estil introspectiu, de regust poètic, que es centrava més en la manera com aquella vivència desgraciada afectava un grup d’amics; del text de Piniella, diria que era una novel·la més prototípica i més extensa, que explicava de manera explícita les atrocitats perpetrades pels nazis, amb un narrador omniscient que penetrava en els personatges (entre els quals hi havia l’ alter ego de l’autor) i els jutjava. D’esta i altres obres concentracionàries parla un article de Vicent Simbor: « Les novel·les dels camps de concentració » (revista Caplletra , núm....