¿Saps?

Ahir acabí de llegir In cold blood ( A sang freda ), u d’eixos llibres que tens pendents durant anys però que per un motiu o per un altre no havies llegit encara. El nom vos deu resultar ben familiar. És un llibre que, a mitan camí entre la novel·la i el reportatge periodístic, descriu amb pèls i senyals la història al voltant de l’assassinat d’una família sancera, comés per dos presoners en llibertat condicional que buscaven diners. Des de la planificació del crim fins a la mort dels criminals, se’ns conten la psicologia i les històries personals de les víctimes, la infància i vida dels assassins, la vida privada dels policies que investiguen el cas, com este va afectar el poble i el país, i un llarg etcètera. Els fets són reals i van ocórrer en 1959 en Holcomb, un poble de Kansas. Capote els investigà a fons i escrigué esta «novel·la de no ficció», que té una voluntat d’exhaustivitat periodística, de deixar constància de tot els fets, que es nota especialment quan hi inclou declarac...

Ja fa unes setmanes que acabí de llegir un altre regal, Invisible , de Paul Auster. És la primera novel·la que lligc d’este −com diu la coberta− bestselling author . Narrativament és interessant, ja que combina diverses veus narradores: un narrador extern, diversos personatges en primera persona i inclús les ratlles d’ un dietari. D’altra banda, l’autor ha creat personatges amb personalitat pròpia, i no em referixc al personatge principal (un jove que ho té tot per fer en la vida) sinó als ambigus i misteriosos Rudolf Born i Margot. També m ’ ha cridat l'atenció el fet que s ’ hi parla de sexe amb total normalitat i d ’ una manera explícita, i fins i tot resulta interessant que hi aparega un incest. El darrer ingredient que manté el lector expectant  és un assassinat que no se sap si l ’ assassí finalment pagarà. Amb tot, en acabar la lectura m’he sentit un poc estrany i decebut. I no, no parle de la decepció de les bones novel·les , que en acabar-les et quedes un poc despagat no ...

Feia temps que tenia ganes de llegir més coses de George Orwell o, si voleu, Eric Blair, eixe periodiste anglés d’ull incisiu i prosa clara, que conegué bé l’autoritarisme i que sempre tractà de denunciar-lo, a través la ficció o per mitjà de cròniques. Recorde els porcs tirans i cobdiciosos d’ Animal Farm ( La rebel·lió dels animals ), la vida vigilada i les tortures de 1984 , i també el recorde ad ell, avorrit i fumant en les trinxeres del Front d’Aragó en Homenatge a Catalunya . Així que agarrí de la biblioteca una obra seua que no és tan coneguda: Down and out in London and Paris ( Sense ni cinc a París i Londres , si llegiu la versió catalana) en una còmoda edició de Penguin. Este ha sigut el meu últim company d’autobús. El llibre no és ficció, és una crònica de l’època en què el propi autor vixqué en la misèria; primer, en París ―narració que ocupa la major part del volum― i després en Londres. Curiosament, pareix que trià esta vida voluntàriament, després d’haver prestat servi...

Fa unes setmanes vaig traduir este poema del poeta britànic Simon Armitage . Amb una bateria de frases curtes i phrasal verbs , conta la vida diària d’un home. ¿És esta una condemna? (¿És la rutina una condemna, o un salvavides d’estabilitat emocional?) ¿És Robinson l’home comú, un home qualsevol, l’urbanita? ¿El meu vers favorit? El tercer, sens dubte. ‘Robinson’s Life Sentence’ Rise early from a double bed, take a shower, tie off the blind, another dawn like open-heart surgery, mosey downstairs, brew up, take time over the papers, the results, the notices, zip up, step out, bookworm and browse down the high street, pay for something by cheque or plastic, see a man unhitch a sidecar from his silver motorcycle, then leave it there like a baby’s shoe, meet a friend, make a new friend, take a drink, eat, talk shop, re-string the steel guitar, scratch out a new tune, try out someone’s car for size, buy oil or petrol by cheque or plastic, make that call, write that card, send out for supp...

Si vos interessa el tema del conflicte en  Palestina vos recomane la novel·la « The Scar of David ». És un recorregut històric del conflicte araboisraelià des dels anys quaranta fins a quasi l’actualitat (2002), a través de la història d’una família de palestins.  És l ’ any 1941, Yehya és un palestí que viu del cultiu de l’oliva amb la seua família en Ein Hod, un poble petit situat al nord del que hui és territori israelià. Hasan, el seu fill, intel·ligent i ple d’inquietuds, coneix un bon amic jueu, Ari. A tots dos els unixen uns forts lligams d’amistat, a pesar de diferències de religió i de llengua. Però l’esclat de la violència de les incursions israelianes , la creació de l’Estat d’Israel i el posterior exili dels palestins a camps de refugiats separarà els dos amics. Hasan es casarà amb Dalia, una beduïna amb qui tindrà tres fills: Ismael, Yousef i Amal. Estos patiran destins ben diversos: En una de les incursions, el jove Ismael serà segrestat per un soldat israelià, ...