¿Saps?

La meua visita a Turquia va despertar certa curiositat pels assumptes socials, culturals i polítics polèmics que estan en la palestra hui dia en eixe país, i no només per pur entreteniment, sinó perquè eixos afers a vegades ens toquen indirectament; fins i tot els podem relacionar amb conflictes en el nostre país, cosa que ens permet fer reflexions més crítiques sobre estos o inclús –gràcies a l’oportunitat de fer-hi comparancions– més objectives. Per això hui volia recomanar-vos la lectura dels articles de Mustafa Akyol, un periodiste turc que publica en turc i en anglés articles sobre els problemes del seu país, i ho fa des d’un punt de vista crític, i sobretot, no oficial. La seua pàgina web és esta , i ací vos en deixe una mostra, amb la traducció d’un dels seus articles ( read the article in English ). Ja em direu. La doctrina turca de la intolerància preventiva Els proverbis son a vegades útils per a captar el sentit de la cultura d’una nació. En especial pots aprendre mo...

Els carrers d’İzmir estan plens de gossos i gats. Són , per la meua experiència, molt mansos i afables. ¿Deu ser que allí els tracten amb més respecte? Per la seua tranquil·litat, pareix que estiguen aveats a la gent que, se m’ocorre, segurament els dona de menjar, puix no fa l’efecte que estiguen famèlics... Tot i això, se sent una mescla de llàstima i perplexitat en vore estos gossos que, en ramat, dormen a la vora d’una carretera. __________________________________________________________________ The streets of Izmir are crowded with cats and dogs. I found them docile and calm. Maybe in Turkey they treat them respectfully (unlike in my country). Judging by their tranquillity you would say that they get on well with people, and now I think of it, I would say that people feed them. They don't seem to be starving. However, when I saw this pack of dogs sleeping in the gutter of a road, I was puzzled and at the same time felt sorry for them. (Text actualitzat en juliol de 2024)

(llig-ho en valencià) Our route in Turkey was from Istanbul to Bandırma by ship and then to İzmir by train. Here we would spend 9 days. İzmir is a coastal city along the Egean Sea, it is one of the main harbours in Turkey. Currently more than 3 million people are living there and it seems that is one of the most westernised places in Turkey. Maybe that is the reason that they are applying to hold the Expo 2015. From the promenade seafront the view of the city leaves no one indifferent. You can see the seacoast in the other side of the gulf, where the hills are crowded with buildings which are apparently put without rhyme or reason. You cannot see a break or a patch free from construction. I was surprised by the fact that I had never heard about this city so far. The Mediterraenan-like and touristic atmosphere, with all the palm trees and the sea front apartments made one of my friends remind of Cullera , a Valencian city well-known by tourists from Madrid. Of course that is incompara...

(read it in English) La nostra ruta en arribar a Turquia fon des d’Istanbul a Bandırma en barco, i des d’ací en tren cap a  İzmir (en valencià, Esmirna) , a on havíem de passar nou dies. Esta és una ciutat costanera del Mar Egeu, i és un dels principals ports de Turquia. En l’actualitat té més de tres milions d’habitants, pareix que està molt occidentalitzada. Potser per això és candidata a ser la seu de l ’ Expo 2015. Des del passeig marítim, la visió de la ciutat no deixa indiferent: de la costa a l’altra banda del golf s’alcen tossals a les faldes dels quals s’acumulen edificis que a primer colp d ’ ull pareixen haver sigut construïts sense orde ni concert. No s’hi veu un pam de terra lliure. Me va sobtar trobar que ignorava l’existència d’una ciutat tan enorme, el fet de no haver-ne sentit parlar en ma vida. L’aspecte mediterrani i turístic del lloc, amb les palmeres i les finques a primera línia de mar, els pubs, restaurants i supermercats feien recordar a una de les meues co...

(read it in English) Se suposava que el nostre tren eixia a les 14:30. Pareix que estaven d’obres en les vies o alguna cosa per l’estil, de manera que en comptes d’agarrar el tren directament a l’estació, havíem de pujar a un autobús que ens havia de dur a una altra estació de tren a vint minuts d’İzmir per tal d’agarrar el tren allà. En l’hotel ens acomiàdarem d’alguns companys del projecte que vingueren a dir-nos adeu, pensant que encara teníem temps de sobra. Afortunadament el conductor sonat que ens havia portat altres vegades d’excursió (recordareu com feia sonar el clàxon cap a les vaques en aquell poblet de muntanya) ens acostaria amb el seu autobús a l’estació. Pujàrem al bus que ens esperava fora. Per desgràcia hi havia un embós, de manera que a les 14:15 encara estàvem parats a la porta de l’hotel. Ni tan sols havíem eixit d’aquell carrer. De les rialletes nervioses passàrem a estar molt preocupats per la possibilitat de perdre el tren. Özge i Sevim, les xiques turques qu...

(Llig-ho en valencià) Our train was supposed to depart at 14:30. It seems that the railway track or something was under construction, so instead of taking the train directly at the main station we should take a bus which had to lead us 20 minutes away from İzmir to another station to link with the train there. Anyway, we said goodbye to the people thinking that we still had time. Fortunately the Turkish crazy driver (the same who horned at the cows, remember?) offered himself to give us a lift to the station where the bus was waiting. We got onto the crazy driver's bus, which was waiting at the Hotel entrance. Unfortunately there was a traffic jam so at 14:15 we were still at the hotel main entrance, we hadn't even got out from the hotel street. From the nervous smiles we all began to get really worried about being late and miss the train. Özge and Sevim who accompanied us began to speak nervously in Turkish with the driver demanding something to him and he just shrugg...

(llig-ho en valencià) After only one day in Turkey it is easy to see that the streets are crowded with national flags, red-coloured with the star and the moon. They hang from almost every balcony and sometimes they are huge. You will find them as stickers attached to the rear of cars, or hung up from walls of shops and restaurants. One could say that it is not surprising, as it is the country’s flag. What attracts my attention is the Turkish people’s strong need to assert their personality. The thing is that in Izmir, where I spent most of my time in Turkey, it was almost impossible to walk down the street without bumping into a Turkish flag. It reminds me (maybe now you can figure it out) of Valencia during the ‘Falles’ celebrations. The thing is that it is not only the flag that is a common element in Turkish day to day life. Together with the flag, or maybe even superimposed to it, you will find the picture of a man: Mustafa Kemal Atatürk; the founder of the Turkish Republic. You ...

(read the English version) Després d’unes hores a Turquia no cal estar molt atent per a adonar-se que en totes bandes hi han banderes nacionals, roges amb la lluna i l’estrela blanques: penjades dels balcons, a vegades de tamanys enormes, en forma d’adhesiu apegat als cotxes, en botigues i restaurants, i un llarg etcètera. Algú podria dir que no és res estrany, al cap i a la fi, és la bandera del país. Ara, a mi no em podia deixar de cridar l’atenció (i no només a mi ) eixa autoafirmació exagerada. I és que, a İzmir o Esmirna, la ciutat a on jo estava, era pràcticament impossible anar pel carrer sense entropessar visualment amb una. L’únic símil d’exhibició de banderes que se m’ocorre (per a que vos en feu una idea) és el de València en Falles. El cas és que no només la bandera és un element ben patent en la vida turca. Al costat de la bandera o inclús sobreposada en esta trobem la fotografia d’un home: Mustafa Kemal Atatürk , fundador de la república turca, personatge que f...

(English version below) Després d’un parell de dies a Turquia tot el món havia fet que em creara grans expectatives sobre la beguda nacional turca, anomenada rakı . Se suposava que era tan forta que després de prendre’n una copa deixaves d’estar sobri. Després de tastar-la, no puc negar que és una beguda prou alcohòlica. Ara, lo que no esperava de cap de les maneres és descobrir que esta beguda turca és pràcticament idèntica a una popular beguda valenciana, que molts potser coneixeu: palometa o nuvolet , ja sabeu, cinc parts d ’ aigua i una d ’ anís sec. Diuen que la versió turca és més seca. Per assegurar-me, m ’enduguí  una botella cap a casa. ____________________________________________________________ After a couple of days in Turkey everybody had aroused great expectations in me about the Turkish national drink called rakı . It was supposed to be so strong that after having one drink, you could not stand sober. After tasting it, I cannot deny that it is quite an alcoholic d...

(English version below) Este mes de desembre he passat deu dies en  Esmirna ( İzmir ) en Turquia, com a participant en un programa europeu de joventut. L’eix temàtic del projecte girava al voltant de la protecció del patrimoni històric amenaçat, en concret el del cas de les ruïnes d’ Allianoi . Es tracta d’un balneari d’època hel·lenística i romana situat prop de la ciutat turca de Bergama . El complex està amenaçat per la construcció d’un embassament que inundaria les ruïnes. Pel que he sentit, a Turquia tenen greus problemes d’escassesa d’aigua i aquell és el lloc ideal per a construir l’embassament. Això justificaria la inundació. Davant les protestes dutes a terme per grups ecologistes i arqueòlegs, les autoritats turques han proposat la instal·lació de càmeres en el lloc per tal de fer visites virtuals una vegada haja sigut inundat. Altres proposen que s’aïlle la zona amb un mur per tal de crear un “ anell sec ” al mig de l’embassament; així les ruïnes no es farien malbé. Pe...