Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Pifiades

Verbs pronominals, pronominals

Imatge
M'encanta !

Deixadea lingüística, una vegada més

Imatge
Renfe és un exemple de desídia lingüística. ¿Tant costava consultar el diccionari? No és cap novetat la manca flagrant de rigor lingüístic que, per error o per deixadea, mostren algunes empreses i institucions valencianes en l’ús del valencià. Això en el cas que gasten esta llengua (cosa positiva, però no justifica que ho facen malament). Podríem parlar, en l’àmbit privat, d’establiments o centres comercials , però la cosa és especialment greu quan parlem d’ajuntaments o diputacions, que teòricament disposen de personal que vigila que els texts estiguen ben redactats. Esta despreocupació es reflectix en multitud de faltes d’ortografia fàcilment evitables o en traduccions literals i absurdes del castellà. Si pensem en empreses de transport com ara Renfe (en teniu un exemple dalt i vos en podria mostrar uns quants més) o EMT, que estenen els seus cartells pertot (marquesines, estacions...), la quantitat de texts deficients i confusos escampats per ciutats i pobles es multiplica. I això e...

Repàs d'ortografia

Imatge
De + el = del . Un amic filòleg m’ha hagut de recordar esta regla tan bàsica quan jo dubtava i m’enganyava a l’hora de combinar la preposició i l’article definit davant de noms de lloc que tenen article, com ara el Cabanyal o el Perelló. ¿Posem un apòstrof i mantenim la majúscula del topònim en l’article ( d’El ) o fem la contracció ( del )? Segurament, el caos en la senyalització en els nostres carrers i carreteres col·labora un poc a la confusió, amb noms de pobles en valencià adaptats al castellà o en una mescla dels dos.  Doncs bé, hem de fer la contracció encara que l’article forme part del topònim; de manera que escriuríem «Els meus avantpassats són del Cabanyal» i que «Tinc records inoblidables  del  Perelló». I quan es tracta de l’article femení, la va en minúscula: «Des de Port Sa Platja es veuen les finques de la platja de la Pobla de Farnals». L’altre dia recordí estes regles, encara que no es tractava d’un nom de lloc, quan passí al costat d’esta furgonet...

Quina bogeria

Imatge
L’altre dia havia quedat a la porta de la Filmoteca de València (no per entrar-hi, sinó simplement perquè era un punt cèntric que donava més bones vibracions que, per exemple, la porta de l’Ajuntament…). Total, que en arribar, em diuen: «Mira, pareix que ho facen expressament per a tu» i a continuació veig esta imatge: I sí, em solen cridar l’atenció les faltes d’ortografia, també a marquesines, establiments… ¿Deu ser deformació professional? El cas és que com la Filmoteca és un lloc de cultura (¡oooh! Que diria Xavi Castillo) vaig donar-los el benefici del dubte i estiguí donant-li voltes: ¿ Botgeria deu ser «l’acte o paraula de la botja »? Això és una botgeria, home, coses de les botges ! Però no, no em quadra. Així que donem per fet que ha estat una pifiada (o espifiada) de qui fa els cartells a la Filmo. La taquilla estava tancada, i no vaig dir-los-en res. A qui li abellixca, els pot enviar un correu i dir-los que a espaiet amb els dígrafs i que lleven la te.

Setmana Santa i "Pascua"

Imatge
Arriba Setmana Santa a València ciutat i l’EMT –l’empresa d’autobusos urbans– amplia alguns horaris i modifica el trajecte d’algunes línies. Altres inclús queden eliminades perquè es preveu que no hi haurà prou usuaris. Algunes de les modificacions poden provocar molèsties per als usuaris, però vaja, s’entén que retallen d’ací i que amplien d’allà. Ara, lo que ja no s’entén és que any rere any cometen les mateixes faltes d’ortografia en la seua retolació. Pascua ja n’és tot un clàssic, que no escriuen maig amb q , com toca. Proveu, proveu de queixar-vos o simplement de notificar-los l’error, amb un correu electrònic... voreu com, quan contesten (s'ho prenen amb calma) vos entretindran amb excuses de mal pagador.

«No recolzar-se»

Imatge
Hui he fet el càlcul: cada setmana passe aproximadament 7 hores dins d’un autobús urbà. En eixe temps u té temps de pensar moltes coses, de mirar el paisatge de barri que et saps de memòria a diferents hores i amb diferents tipus de llum i de vent, d’escoltar converses alienes més o manco interessants, de llegir novel·les o de sentir música (amb els auriculars, per favor), de suportar (més que no delectar-se’n, normalment)  el tarannà i les maneres de cada conductor , d’imaginar-se llavors com deu ser la seua vida, o la dels passatgers.  A vegades te disgusta la mala educació d’alguns, o inclús eres testimoni d’ alguna situació francament desagradable . També sents, per descomptat, converses sorprenents en llengües conegudes o desconegudes, i a voltes en una barreja de les dos. U té molts minuts per davant en què observa, per exemple, les diferents actituds que té la gent a l’hora d’assentar-se i d’interactuar, si això ocorre, amb altres passatgers. ¿Per què la gent s’as...

El pavilló

Imatge
Senyal que guia al pavilló cobert de Burjassot Pavelló : del s. XIII; del llatí papĭlio, -ōnis 'papallona; tenda de campanya', ja en el mateix llatí per comparació de les teles de les tendes, mogudes pel vent, amb les ales de la papallona. Una pronúncia local? Un capritxós desig d'acostar-se a l'ètim de la paraula? O simplement una altra pifiada en la senyalització als nostres pobles i ciutats?

Veges tu!

Imatge
Passe a sovint pel carrer Jesús de València. L’altre dia caminava als peus de la Finca Roja i vaig vore dos cartells plantats en la vorera que anunciaven la rehabilitació de la paret frontera i les cúpules; l’u del Pla E i l’altre de l’empresa adjudicatària. Eixos detalls els vaig saber quan m’hi acostí, ja que, des de lluny, la informació que em cridà l ’atenció  fon una frase a peu de cartell: «Vetges tu».  Una desafortunada pifiada ortogràfica, ja que « veges », del verb vore , s’escriu amb g i no amb el dígraf tg . Un cas típic d’ultracorrecció, una analogia amb formes verbals que sí que s’escriuen amb eixe dígraf, com ara  desitges  o  viatges . Però molt més sorprenent que les faltes d’ortografia, a les quals ja estem aveats, és la qüestió: ¿I eixa expressió? ¿Què pinta en un cartell d’obra? Doncs bé, resulta que «Vetges tu i mediterrània»  (eixe és el nom complet) és una empresa, un grup d’arquitectes que es dediquen a l’urbanisme i el paisatgism...

En «martxa» després de vacacions

Imatge
Després d’unes –no ho dubteu– immereixcudes vacacions, reprenem la marxa del blog . Esperem que algú tinga memòria per a recordar que Saps què vull dir-te existix; i més difícil encara, que tinga gana de llegir. Doncs bé, en ple agost la persona passeja per València ciutat. ¿I què es troba? Doncs la mateixa basca de sempre, fruit d’una barreja d’humitat i d’un sol que bada les pedres, que assota els mateixos carrers de sempre, això sí, buits del personal que a pesar de tot té prou coneiximent per a fugir de la urbs en estes dates. Ara bé, hi han coses que no canvien amb les estacions: les pifiades o espifiades de tot allò que està –o tracta d’estar– escrit en valencià. Fixeu-vos en este cartell de Metrovalencia ( València sense accent, és clar, perquè Lizondo així ho sentencià), que amb tanta bona intenció commemora l’aniversari dels drets humans. Quant a les pifiades m’agradaria que participàreu amb els vostres comentaris. Jo només vos comente la més cridanera: en martxa , amb tx , ...

Pifiades falleres

Imatge
Pareix que amb motiu del ressorgiment folklòric d’estes dates a València, l’empresa Telefónica ha decidit dirigir-se (ja vorem si de forma permanent o temporal, jo m’incline més per esta última) als seus potencials clients valencianoparlants en la llengua pròpia. Bé, ho celebre, tenint en compte la presència més prompte nul·la que sol tindre el valencià en l’àmbit empresarial i publicitari. Ara bé, passa el que passa sempre. Comproveu-ho vosaltres mateixos: Supose que sabeu que canviar s’escriu amb una ene i una ve, i no cambiar , que és com s’escriu en castellà. Vaja, una pifiada ben grossa. I és que pareix mentira que en una empresa amb tants titos (llegiu capital ) com Telefónica no s’haja molestat ningú a ensenyar l’anunci a algú que sàpia escriure un mínim de valencià; algú que fera un repàs al text, no fora cas que se’ls escapara un detall. Per a trobar una explicació al fet, se m’ocorren dos teories : 1) Hi ha un ésser maligne que introduïx faltes expressament en tot allò que e...

Vamos a ver, ONG no es el nombre de ninguna asociación

La regidora de Patrimoni: “ La relación de locales que usted me pide, me solicita, con las siglas ONG, en Patrimonio no figura ninguno. Sí figuran otras asociaciones como San Miguel, la Cruz Roja, etc. Pero con esas siglas, no ” I l’acalde que ho vol arreglar : “ Evidentemente ha sido una concaneta... concanetación de errores ” La notícia La reflexió: haurien de retransmetre tots els plens municipals perquè els ciutadans coneguem com de ben preparats estan els polítics.