Esta setmana em detinc en una altra paraula que no he sentit dir a persones menors de cinquanta anys. És escamar. No és difícil vore que la parauleta ve de escama, que en valencià vol dir escàndol, avalot, cridadissa. Així, fer o armar escama es això: pegar crits i fer soroll.
A partir d’ací, i havent vist els diferents usos que atorga el Diccionari Català-Valencià-Balear al verb escamar (fugir, caminar, enganyar, fer agafar recel...) m’interessen els dos que jo conec: en primer lloc, «escamar a algú», que és bonegar, renyar; en segon lloc, «escamar-se» (amb el pronom se), és a dir, escandalitzar-se. Així, una cosa t’escama quan et sorprén desagradablement, et molesta, t’indigna, et deixa astorat.
Sovint he trobat escamar junt amb escamnar (amb n). De fet, la variant sense n no apareix en el diccionari normatiu de l’IEC amb estos significats, de manera que deduïsc que és la manera valenciana de pronunciar escamnar.
A partir d’ací, i havent vist els diferents usos que atorga el Diccionari Català-Valencià-Balear al verb escamar (fugir, caminar, enganyar, fer agafar recel...) m’interessen els dos que jo conec: en primer lloc, «escamar a algú», que és bonegar, renyar; en segon lloc, «escamar-se» (amb el pronom se), és a dir, escandalitzar-se. Així, una cosa t’escama quan et sorprén desagradablement, et molesta, t’indigna, et deixa astorat.
Sovint he trobat escamar junt amb escamnar (amb n). De fet, la variant sense n no apareix en el diccionari normatiu de l’IEC amb estos significats, de manera que deduïsc que és la manera valenciana de pronunciar escamnar.
Amb tot, és curiós que, malgrat significar el mateix, es dona als dos mots etimologies diferents: es diu que escamnar ve del llatí vulgar *scattimare, del gòtic *skatijan 'avaluar', encreuat amb el llatí aestimare 'estimar', que donà escatmar, escanmar, escamnar i escatimar. En canvi, sobre escamar es diu que prové del castellà escamar (Hacer que alguien entre en cuidado, recelo o desconfianza). Si això és així, i escamar fora un castellanisme, notem que el mot en eixa llengua prové del llatí desquamāre, i significa «Recelos que alguien tiene por el daño o molestia que otra persona le ha causado, o por la que teme».
¿En què quedem? No sé vosaltres, però jo no m’aclarisc. En qualsevol cas, vos deixe un parell d’exemples il·lustratius:
«En el veïnat ja ningú s’escama perquè digues eixes barbaritats» (= s’escandalitza)
«¡M’ha armat una escama!» (= m’ha bonegat)
«¡M’ha armat una escama!» (= m’ha bonegat)
I un tret d’un diari electrònic, de rabiosa actualitat:
«Parlant del País Valencià, m’escama i m’escandalitza que els valencians “exiliats” a Catalunya facin tan poc soroll amb el “cas Gürtel” i l’impacte brutal que té sobre la vida política valenciana la imputació del president Camps».
PS: Per favor, no vos escameu d’un post tan llarg, que ja s’ha acabat.
Actualització de 2024: Tant escamar com escamnar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. La forma sense n és la prioritària.
2 comentaris:
Hola Josep Lluís, soc Sergi Pitarch periodista i autor del bloc www.canviemlarealitat.com. En estos moments estic fent un treball d'investigació per a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la importància del la blocosfera en la difusió del valencià a internet. Estic fent un inventariatge de tots els blocs fets al País Valencià o per valencians i valencianes. En un futur passaré una enquesta a tots els blocaires per conèixer les seues motivacions. Si t'interessa col•laborar només hauries de contestar a l'enquesta que us passaré a tots en un futur. Però em faria falta un correu de contacte. Si vols més informació el meu correu spitarchtreballavl@gmail.com
No m'ha paregut llarg, sí interessant!
Publica un comentari a l'entrada