dimarts, 21 de juliol de 2009

La paraula de la setmana: «escamar» / «escamnar»


Aquesta setmana detinguem-nos en un altre mot (en realitat, uns quants relacionats) que no he sentit dir gaire a gent menor de cinquanta anys. Són «escamar» i «escamar-se». No és difícil veure que la parauleta ve d’«escama», que en valencià vol dir escàndol, esvalot, cridòria, mal exemple públic. Així, «armar [o fer] escama» es això, armar xivarri o bronca, siga per fotre, protestar, etc.

A partir d’ací, i a banda dels diferents usos que atorga el Diccionari CVB al verb «escamar» (com ara fugir, caminar, enganyar, fer agafar recel...) m’interessen els dos que jo conec de viva veu: primer, «escamar algú», que és esbroncar, renyar, donar una reprensió aspra... o com també se sol dir, pegar un estufit. Mentre que dir que algú «s’escama» (amb el pronom reflexiu), significa que algú s’escandalitza. Així, una cosa t’escama quan et sorprén desagradablement, et molesta, t’indigna, et deixa astorat.

Sovint trobem el mot «escamar» juntament amb «escamnar». De fet, «escamar» sense n no apareix en els diccionaris de català normatius, així que deduïm que segurament «escamar» és la nostra manera de pronunciar «escamnar». Així i tot, és curiós que, malgrat significar el mateix, hom dóna als dos mots etimologies (=orígens de la paraula) diferents. Així, es diu que «escamnar» ve del llatí vulgar *scattimare, del gòtic *skatijan 'avaluar', encreuat amb el llatí aestimare 'estimar', que donà escatmar, escanmar, escamnar i escatimar. D’«escamar» (pobreta, si és que apareix!) es diu que prové de l’espanyol (merda!) escamar (=Hacer que alguien entre en cuidado, recelo o desconfianza.). Si això és així, i escamar és un castellanisme, cal notar que el mot en espanyol prové del llatí desquamāre. «Escama» en castellà significa «Recelos que alguien tiene por el daño o molestia que otra persona le ha causado, o por la que teme». En què quedem? No sé vosaltres, però jo no m’aclarisc.

En qualsevol cas, vos deixe un parell d’exemples il·lustratius:

Al veïnat ja ningú s’escama perquè digues eixes barbaritats (=s’escandalitza)

M’ha armat una escama! (=m’ha esbroncat, m’ha renyat)

I un tret d’un diari electrònic, de rabiosa actualitat:

«Parlant del País Valencià, m’escama i m’escandalitza que els valencians “exiliats” a Catalunya facin tan poc soroll amb el “cas Gürtel” i l’impacte brutal que té sobre la vida política valenciana la imputació del president Camps».



PS: Per favor, no vos escameu d’un post tan llarg, que ja s'ha acabat.

1 comentari:

Sergi ha dit...

Hola Josep Lluís, soc Sergi Pitarch periodista i autor del bloc www.canviemlarealitat.com. En estos moments estic fent un treball d'investigació per a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la importància del la blocosfera en la difusió del valencià a internet. Estic fent un inventariatge de tots els blocs fets al País Valencià o per valencians i valencianes. En un futur passaré una enquesta a tots els blocaires per conèixer les seues motivacions. Si t'interessa col•laborar només hauries de contestar a l'enquesta que us passaré a tots en un futur. Però em faria falta un correu de contacte. Si vols més informació el meu correu spitarchtreballavl@gmail.com