¿Saps?

He trobat una manera d’estar al corrent de les últimes novetats musicals de la radio fórmula i discoteques sense haver de sentir-les. Es veu que hi ha uns xicots alemanys amb tupé i camisa a quadros que fan versions de grans èxits actuals a l’estil del rock dels anys cinquanta i seixanta. El resultat no és una maravella, però certament fan cançons molt més fàcils de sentir i molt més ballables que les originals. Han interpretat, entre altres, Umbrella (de la qual teniu el videoclip ací dalt, un fake de concert de masses antic que quasi enganya quan el veus per primera vegada), Hot’n’cold , I don’t feel like dancing o fins i tot Angels , de Robbie Williams. Bon negoci han fet estos xics.

No sé què nassos estava buscant per Internet, quan em vaig topar amb una pàgina molt interessant (que, per descomptat, no tenia res a vore amb el que cercava però... en fi, no vos ha passat mai?) que m’ha fet passar una bona estona. El cas: es diu Patata brava , i jo la coneixia de sentir-la anomenar, però mai hi havia entrat. És una pàgina web de fòrums d’estudiants universitaris de tot l’Estat. La gent hi té blogs , penja apunts, etcètera –no sé ben bé com funciona. El cas és que té una secció de frases mítiques dels professors (o pixades fora de test , com bé diu la capçalera) ben divertida. Si hi feu una ullada, vos dona ha la possibilitat de triar qualsevol universitat, la facultat que vos interesse (fins i tot el professor en concret) i, gràcies a alumnes generosos, llegir les frases cèlebres [pifiades o animalades] dels profes; aquelles frases anomenades mítiques, perquè deixen la seua empremta en la ment de l'alumne, en l'imaginari dels universitaris, promoció rere pro...

M'ha arribat este curiós vídeo d'una versió 3D del famós Guernica de Picasso. L'ha muntat una xica alemanya especialista en gràfics. Teniu més informació del muntatge a la seua pàgina web .

Descobrisc en el blog  Bloguejat  un vídeo de  Vigo Montersen que em sorprén. Resulta que, a més de parlar anglés i un castellà argentí  molt correcte, l ’ actor també sap valencià. I és que, segons pareix, a més de tindre els pares de Dinamarca i dels Estats Units, té família a Rocafort.

Molt prop de la Catedral de La Almudena , Madrid, Espanya. Algun dia havia de passar. En Madrid ja s'avorrixen del castellà i volen passar-se a la nostra llengua. Les estades en Cullera han donat els resultats esperats: el poble madrileny ja exigix l'ús del valencià per tot.

Si vos agrada l’ arquitectura gòtica –característica especialment de l’antic Regne de València– ara mateix hi ha una xicoteta exposició al vestíbul de l’edifici de l’Escola Tècnica Superior de Gestió en l’Edificació de la Politècnica de València que vos pot interessar. L’adjectiu «xicoteta» li va molt bé perquè s’hi exposen reproduccions exactes d’ edificis gòtics emblemàtics valencians , fetes amb fusta, però a una escala molt menor que la real. És un autèntica faenada de miniaturisme (s'han reproduït tot al detall, tant per fora com per dins) que els ha quedat molt rebé. A banda de lluir-se amb la reproducció, és interessant perquè s’hi ensenya com eren estos monuments durant el procés constructiu. Encara que no en donen fe, vos deixe unes fotos: Maqueta de l'absis de l'Església d'El Salvador, a Borriana Absis real de l'església Palau Ducal de Gandia Procés constructiu d'una columna de la Llotja de la Seda de València Convent de Sant Doménec , a València . D...

A vegades veig Los desayunos de la Primera. Dimecres passat, dia 21, varen entrevistar a  Celia Villalobos , exministra de sanitat quan el PP manava en el Govern d’Espanya. Entre altres coses, contà com va ser amonestada pel seu partit quan va votar a favor de la llei del matrimoni gai. Però el fet anecdòtic que vullc contar-vos és un altre: quan la presentadora , Ana Pastor, li pregunta sobre el cas Gürtel (concretament en el minut 35:05), pareix que a la malaguenya li ix tan natural l’expressió «País Valencià». I ràpidament s’autocensura. Ací va la frase: «[Ricardo Costa es] exsecretario general de los populares en el País... valencia... en, en Valencia » (36.10, vejau el vídeo ací ) Ay Villalobos, ¡que te volverán a amonestar! ¿No te ha dicho la dirección del partido que eso de «País Valenciano» está prohibido decirlo? Caca, caca y caca. I jo em faig una pregunta: el nom «País Valencià», ¿se l’ha apropiat una tendència política concreta? O ha sigut una tendència contrària a aqu...

Abans de viatjar a Bulgària , vaig llegir en algun lloc que una de les coses que havia de tindre en compte de la cultura del país és que els búlgars gesticulen de manera diferent a nosaltres. Açò no tindria més importància si la cosa es limitara a un gest o un moviment de mans anecdòtic local, però en este cas la rellevància no era menor. I és que els búlgars, quan han de dir que sí amb el cap, fan el nostre ‘no’, o siga, amb la boca diuen que sí (Да, pronunciat da ) però menegen el cap d’esquerra a dreta. ¿I què fan quan han de dir no ? Doncs diuen que no, evidentment, (Не, pronunciat ne ) però menegen el cap de dalt a baix: per a nosaltres, com si digueren que sí. U s’oblida d’açò fins que porta uns dies en el país i sorgixen els malentesos. Els meus, afortunadament, no foren desagradables. Descobrir com et diuen que yes mentres  amb el cap pareix que et diguen que «d’això res» em portà situacions prou divertides. Que sí o que no, en què quedem? És curiós com el llenguatge no ver...

Una parella deixa anar els seus impulsos amorosos entre les butaques del cinema del poble andalús d’ Archidona . Arran d’eixe fet –que diuen que és real–, els literats Alfonso Canales i Camilo José Cela intercanvien unes cartes jocoses que, amb un llenguatge enginyós i un castellà finíssim, narren i comenten el succés. Este seria l’embrió de la pel·lícula part de la qual vos apegue al davall. Comprovareu que hi ha per a sucar-hi pa:

En la dura tasca de la traducció de guions de televisió i del doblatge, a sovint es plantegen situacions lingüístiques i culturals difícils de resoldre. A vegades s’opta per abandonar la fidelitat a l’original, i es realitza una traducció més o manco lliure que s’adapta als referents culturals del públic destinatari i de la llengua d’arribada. Heus-ne ací un bon exemple.

A vegades ma iaia em sorprén cantant-me velles cançons populars com esta, basada en l’Himne de la República. També és conegut com a Himne de Riego , perquè l’autor, el compositor valencià Josep Melcior Gomis i Colomer , li’l va dedicar al general i polític asturià Rafael de Riego . Com l’actual himne espanyol, no tenia lletra, però el poble s’afanyà a posar-li’n, recorrent a l’humor sobre la misèria que molts patien en aquella època. Ací vos deixe la lletra que he sentit: «Si vols sopar no te’n vages, sardines pudentes tenim, escarabats en vinagre i un tros de burro fregit. Un calavera seca, un bros de burro fregit, si vols sopar no te’n vages, ¡sardines pudentes tenim!» L ’escriptor  Toni Cucarella ha arreplegat un parell de versions més ( 1 i 2 ), i segur que n ’ hi han méss. Ací n ’ he trobat una feta en Barcelona que està prou completa. Ara bé, és una miqueta més dura i antimonàrquica que les valencianes, com voreu... ¿La Reina vol corona? ¡Que vingui a Barcelona! Corona li do...

FOOT 2008 (REMI GAILLARD) by nqtv No em pregunteu com ho fa, o si és un muntatge. Jutgeu vosaltres mateixos. El paio del vídeo és Rémi Gaillard , un desaprensiu de Montpeller que s'ha fet famós arreu de França pels seus vídeos, on bàsicament apareix fent la mà al personal. Vos he deixat este, que no afectarà les vostres conviccions morals, i que a més és força sorprenent. Si teniu més curiositat, entreu a la seua pàgina web .

La regidora de Patrimoni: “ La relación de locales que usted me pide, me solicita, con las siglas ONG, en Patrimonio no figura ninguno. Sí figuran otras asociaciones como San Miguel, la Cruz Roja, etc. Pero con esas siglas, no ” I l’acalde que ho vol arreglar : “ Evidentemente ha sido una concaneta... concanetación de errores ” La notícia La reflexió: haurien de retransmetre tots els plens municipals perquè els ciutadans coneguem com de ben preparats estan els polítics.

Des de Cornadas para todos , m’ha arribat este  mem . Que per cert, que complicat és el concepte mem , i que agosarat anomenar-lo una unitat de transmissió cultural . Però vaja, açò ara no ens interessa. Bé, bàsicament açò és un joc , en què primer de tot cal enllaçar qui t’ha passat el mem (en este cas és Andrés Verdeguer , per a tu, seré jo) i després complir-ne la regla, que sol ser crear una entrada al teu blog sobre este mateix tema. Este  mem ens diu que cal fer una llista de 6 coses ―aparentment― sense importància, que et fan sentir feliç, i després passar el mem a 6 persones, que hauran de fer el mateix al seu blog . Ací va la llista que em ve al cap a mi: Que se m’ericen els pèls escoltant, cantant o tocant una cançó, un divendres per la nit. Acariciar -li les cames , amunt i avall, sense pressa. Esclafir de riure amb un amic sense aturador, per qualsevol bajanada. Trobar, en les línies d'un llibre, o en una conversa, que no només jo pensava això. La sensació de sa...

Hi ha una cosa dins el meu lavabo que m’està inquietant estos dies. Fon un dia que entrí a satisfer una necessitat comuna a tot ser humà: volia canviar l’aigua a les olives, i no hi havia paper. No és tan greu, pensí. Llavors viu que en comptes del roll hi havia este paquet de mocadors ( pañuelos blancos ), de color blanc mat, que em feu vindre sobtadament a la memòria imàtgens borroses d’altres temps, com quan notes una olor que et porta no saps ben bé a quin record de la infància. Els mocadors eren ni més ni manco que ¡de  Continente ! Agarrí la peça de col·leccionista, l’antigalla, el paquet mig obert. Algú ja n’havia gastat algun. L ’ olorí. Emanava una flaire d’antigor. Mirí al meu voltant, nostàlgic però alhora intrigat per l’assumpt. Sí, en gastí un. I encara no he pogut saber com aquell paquet ha arribat al meu lavabo, un paquet que continua allí, esperant que usem el següent mocador. (Text actualitzat en octubre de 2025)

He recordat este vídeo que va ser un gran èxit a Youtube. Vos anime que el vegeu per complet. L'instint de supervivència, el drama, el malvat oportunista, els venjadors per amor. No, no és una tragèdia shakesperiana . Els personatges són reals, i són animals... La natura supera la millor de les ficcions. Impressionant. PS: Que passeu un bon pont!

Fa poc tinguí l ’ oportunitat de llegir sobre la llengua aragonesa, un vestigi medieval que corre un seriós perill d ’ extinció causat per multitud d ’ obstacles i conjuntures desfavorables. En primer lloc, el nombre de parlants ha disminuït durant els darrers anys de manera vertiginosa. Si durant l ’ Edat Mitjana l ’ aragonés era la llengua de la totalitat del territori, ara ha quedat relegada a uns milers de parlants en les comarques del nord, com ara la Ribagorça, el Sobrarbe o la Jacetània. Els intents seriosos de recuperació d ’ esta llengua romànica s ’ intensificaren durant els anys 60 i 70, amb una literatura localista i rural. Figures com ara la de Veremudo Méndez Coarasa i el seu Los míos recuerdos , o Ánchel Conte amb  A tierra de yo són crucials en la creació d ’ un corpus lingüístic i d ’ un estàndard aragonés que superara les diferències dialectals. En l ’ àmbit estrictament lingüístic, la publicació en 1977 de la Gramàtica Aragonesa de Francho Nagore i del dic...

En Internet hi ha múltiples formes d’entreteniment i possibilitats comunicatives, i d’algunes se’n poden aprendre coses, així que no hem de deixar passar l’oportunitat. És possible que hàgeu sentit parlar de les pàgines de preguntes i respostes. Són pàgines paregudes als fòrums, on la gent proposa preguntes o dubtes amb l’esperança que un altre usuari li’ls resolga. Les preguntes poden ser sobre qualsevol tema, per absurd que parega, i cada tema està classificat amb la seua corresponent etiqueta, com a les entrades d’un blog. Una d’estes webs amb què ja m’havia topat és la de yahoo . La que vos propose hui té la peculiaritat d’estar pensada per a usuaris catalanoparlants. En fi, qui sap quan vos podran ser útils. En qualsevol cas, ¿no trobeu que és bo fer-se preguntes? Web del Qüestionem

No em puc aguantar de passar-vos l ’e nllaç a este documental que és una revolució en G oogle . Trobe que de segur vos farà reflexionar sobre tantes coses que ignorem del món en què vivim. Primer hi trobareu una interessant exposició del cristianisme com una mitologia astrològica. La segona part exposa el funcionament de la propaganda i de l ’ adoctrinament a què ens sotmeten els mitjans de comunicació, com controlen l ’ opinió i les actuacions dels ciutadans. Després s ’ hi tracta la geopolítica i l ’ economia global, i se centra en el monopoli del diners i el gasto militar. Tot gira al voltant dels atemptats de l ’ 11 de setembre i del pla d ’ expansió mundial dels Estats Units d ’ Amèrica. Hi ha religió, cultura, història, i filosofia. Sobretot, fa feredat descobrir la crueltat a què pot arribar l ’ ésser humà per pur interès econòmic. A pesar d ’ algunes coses tretes de context, les llògiques limitacions d ’ un documental i l ’ obvi factor d ’ especulació, vos assegure que no té ...

Mireu com se’ls va quedar la cara als membres del jurat del programa Britain’s got talent (la seua versió del Operación Triunfo ) quan entrà en acció este venedor de mòbils de Bristol, Paul Potts. Feu una ullada al vídeo i digueu-me si no us ha conmogut, almenys, una miquiua. Paul Potts - Nessun Dorma Uploaded by oggys Ací teniu un parell de vídeos seus on canta alguns clàssics del gènere.