¿Saps?

1r Arruixar de matí l'entrada i el carrer 2n Si no cola, pastar i anar al forn 3r Fer-se el monyo ben lluent primer 4t A on l'envien parar-se en un espart 5t No tindre cap de nóvio i dir que en té vint 6t Planxar-se el vestit i fer-se'l ben ert

1r Eixir molt pel carrer 2n Creure que pa d’ell és poc el món 3r Anar de bureo i gastar molt diner 4t Tornar de nit a casa sempre tard 5t Dels pares anar sempre fugint 6t Tindre molta vana i anar molt ert Font: Martí i Gadea, Joaquim (1891): Ensisám de totes herbes ó ensart de cansóns valensianes y castellanes, refrañs, dichos ó sentensies, endevinalles, brindis, coloquis, cuentos, sosuíts, sermons sens Ave-María, anécdotes, chascarrills, modes de mascles y de femelles y costums del temps d’abáns y del d’ara. L’arreplega y trau a llum un afisionat, molt amich dels cantadórs y tocadórs de guitarra ó guitarró, afectàt à eixir de paella y à pendre part en totes les bromes de bona lley, lo mateix que à anar al Rosari de l’Aurora, perque’s valensiá de pura rasa, y chapát á l’antigor, encara que home de chispa y dels que també s’emboven, els cau la bava y es pixen de riures sentint contar cuentets, veent ballar lo sapateao, y fent entremesos ó pasaetes de comèdia en les cuynes y car...

Entorn de l’any 1965, un iaio del Cabanyal parla amb el seu net. ―Xiquet, ¿amb dotze anys encara no portes navaixa? El net se’l mira amb els ulls com a taronges, sense comprendre. Apocat, respon com si haguera fet alguna maldat, però sense saber ben bé quina: ―No, iaio; però… ¿per a què vull una navaixa? El iaio desvia la mirada i sospira. Els temps canvien a pitjor, els fills no creuen els majors, abandonen els usos i tradicions fins ara indispensables per a la supervivència. L’orde de les coses, aixina, es perdrà sense remei. El iaio recorda l’estraperlo, les eixides amb la barca a la matinada, sentir les bales de la policia xiular per damunt del seu cap en la fosca, la ràbia als punys al vore la seua barca en flames. Finalment, torna a mirar fixament el net: ―Fill meu, més val ser el declarant que el mort. © Josep Lluís Navarro Peiró, 2010-2024. Ús permés amb atribució i enllaç a l’entrada original.