Però la novel·la també té una altra lectura potser moral: la història d’un jove humil i honrat, però ambiciós i ensomiador, que es pensa que gràcies al favor d’una dona influent, la comtessa Amaranta, arribaria a ser un home de poder, i, en adonar-se que per a medrar socialment cal espiar, mentir i enganyar, renuncia a eixe camí i torna al solc. En efecte, Gabrielillo, narrador i protagoniste, que s’havia oblidat de la seua volguda Inés en caure en les xàrcies de la seductora comtessa, torna al final als braços de la jove modista, decidit a guanyar-se la vida com qualsevol home de bé. En eixe sentit, l’episodi servix per a mostrar el creiximent del protagoniste.
A banda, supose que a un crític que analitzara l’obra en clau feminista no li passarien desapercebuts els rols femenins de la història: la costurera Inés, de moral impol·luta, contrasta amb les maquiavèl·liques comtessa Amaranta i la duquessa Lesbia, disposades a tot per a perjudicar els enemics polítics; també Lesbia és una dona fatal que s’aprofita de l’actor Isidoro fent-lo creure que el vol; o l’ama de Gabriel, Pepita González, que completa el triangle amorós i, gelosa i despitada, ordix una manera ben cruel que aquell s’assabente que Lesbia l’enganya: fent-lo llegir una prova escrita mentres actua dalt d’un escenari.
En conclusió, La Corte de Carlos IV és una obra que potser no abunda en les grans i estrepitoses accions d’altres episodis, però sí en diàlegs aguts que retraten les passions humanes i en una veu narradora de llenguatge atractiu i amé que dota la novel·la d’una indubtable literarietat.
Si voleu acostar-vos als Episodios nacionales i no sabeu per a on començar, vos recomane que visiteu el Rincón Galdosiano del blog Marea literaria, a on trobareu ressenyes, escrites i en vídeo, dels episodis de Galdós.
© Josep Lluís Navarro Peiró, 2024. Ús permés amb atribució i enllaç a l’entrada original.
