Com sabeu, durant aquestes darreres setmanes han tingut lloc els concursos d’oposició a professorat de secundària, de diverses especialitats. Potser ho sabeu perquè teniu coneguts que s’hi ha presentat, i que potser fins i tot han aprovat o han aconseguit plaça. (Des d’ací enhorabona als qui ho han aconseguit. En conec dos que de segur seran excelentíssims professors). En qualsevol cas, ho sabeu perquè ha estat notícia. I és el tractament que se li ha donat en diaris o televisions el que em deixa estupefacte. Aquests mitjans, lluny d’informar estrictament sobre l’esdeveniment (celebrable) que suposa la nova fornada de mestres i professors en les escoles públiques, que educaran els vostres fills, s’han dedicat a desprestigiar i a llançar merda, una vegada més i de manera (poc) subtil, sobre els professors i, per consegüent, sobre l’educació pública. No puc més que pensar açò després de la lectura de notícies en les quals es destaca, sobretot, la suposada falta de vocació de molts que s’hi presenten, el fet que molts es decideixen a opositar i exercir perquè si la crisi, que si la necessitat més peremptòria, que si és un treball fixe... i tota la tirallonga de tòpics que se solen dir, i que jo trobe que d'innocents, no tenen res. Aquestes –diguem-ne– tesis les alimentaven, a Canal 9, quan oferien declaracions molt ben triades d’alguns recent examinands que, bàsicament, declaraven no voler ser professors, però que no tenien altre remei. El diari Las Provincias, al seu torn, en un article hiper sensacionalista que vaig llegir l’altre dia, oferia als lectors els casos més extrems: quinquagenaris en atur, sense vocació i amb tres o quatre boques a alimentar, que no sabien què era una unitat didàctica ni que aquesta era necessària, i que abandonaven capcots el procés de selecció en assabentar-se que no podien continuar avant.
Si prenem la part pel tot, si destaquem l’anècdota, la misèria, la crítica gratuïta i donem una visió parcial del fet, ja no estem informant sinó manipulant. Quina serà, doncs, arran d’aquesta cobertura de la notícia, la imatge que l’opinió pública s’emportarà dels potencials nous funcionaris públics? No crec que calga resposta.
I jo em pregunte, posats a manipular i a destacar el tòpic, per què no els pega per vilipendiar, per exemple, els opositors a policia nacional? Imagineu la notícia destacant llur falta de vocació, i les càmeres de Canal 9, entrevistant-ne un: «No, si yo en la vida me había imaginao meterme aquí, pero mira, el hambre aprieta, y sólo con el graduao no iba a ningún lao, de currele en currele...» o les declaracions d’un veí d’un dels opositors: «El Josito? Mal ficha... ¿Y ese tiene que mantener la ley y el orden? Si se ha pasao la vida saltándose semáforos, con el coche tuneao, to ilegal...»*.
No seria això motiu d'escàndol? No desconfiarien els ciutadans, obertament i sense cap pudor, de les forces de seguretat de l'Estat? Sóc jo, l’únic que es fa aquestes preguntes? Sóc l’únic que ha flipat amb el tractament informatiu d’aquest esdeveniment?
*Amb tot el respecte als futurs policies de vocació i honrats, que penquen, estudien i es preparen per servir al ciutadà.
Si prenem la part pel tot, si destaquem l’anècdota, la misèria, la crítica gratuïta i donem una visió parcial del fet, ja no estem informant sinó manipulant. Quina serà, doncs, arran d’aquesta cobertura de la notícia, la imatge que l’opinió pública s’emportarà dels potencials nous funcionaris públics? No crec que calga resposta.
I jo em pregunte, posats a manipular i a destacar el tòpic, per què no els pega per vilipendiar, per exemple, els opositors a policia nacional? Imagineu la notícia destacant llur falta de vocació, i les càmeres de Canal 9, entrevistant-ne un: «No, si yo en la vida me había imaginao meterme aquí, pero mira, el hambre aprieta, y sólo con el graduao no iba a ningún lao, de currele en currele...» o les declaracions d’un veí d’un dels opositors: «El Josito? Mal ficha... ¿Y ese tiene que mantener la ley y el orden? Si se ha pasao la vida saltándose semáforos, con el coche tuneao, to ilegal...»*.
No seria això motiu d'escàndol? No desconfiarien els ciutadans, obertament i sense cap pudor, de les forces de seguretat de l'Estat? Sóc jo, l’únic que es fa aquestes preguntes? Sóc l’únic que ha flipat amb el tractament informatiu d’aquest esdeveniment?
*Amb tot el respecte als futurs policies de vocació i honrats, que penquen, estudien i es preparen per servir al ciutadà.