L’altre dia li vaig dir que la nit anterior havia sopat «aladroc» fregit, i ella es va quedar estranyada, puix no coneixia la paraula. Que aquest apunt servisca, doncs, per a recordar aquest mot tan bonic i també l’animaló tan deliciós a què fa referència. L’aladroc és un peix de dors blavós, flancs platejats i morro prominent, que es pesca en grans quantitats i que sovint es consumeix adobat amb sal; en aquest cas, pren el nom d’anxova. Les maneres més populars de preparar aquest peix són en vinagre i julivert, i fregit i arrebossat amb farina:
Aladroc fregit (jo me’ls menge, si són prou xicotets, agafant-los per la cua i a mos redó, amb espina i tot)
La paraula «aladroc» (que es pronuncia amb o oberta) conviu en valencià amb el mot boqueró, que, després de comprovar la seua absència en diccionaris normatius, sospite que es tracta d’un castellanisme ben arrelat (de boquerón). Siga com siga, aquest boqueró està desplaçant, a causa de la semblança amb el mot castellà, la nostrada paraula. Tanmateix, curiosament, en castellà també existeix el mot aladroque, que sembla que l’espanyol manllevà del valencià. No debades, aquest aladroque es diu a Cartagena, o siga, en terres no llunyanes de les nostres.
Segons el DCVB, «aladroc» prové de l'àrab al-azráq, que significa «el blau», en referència al color del peix. La RAE també diu que aladroque prové de l’àrab, però 1) no hi consta que el mot passara al castellà a través del valencià 2) diu que prové de la paraula alhatrúk, que voldria dir bocazas, fent referència a la grandària de la boca del peix. Llavors en què quedem? Es diu «aladroc» pel blau o per la boca?
De qualsevol manera, no deixarem de menjar-ne.