Les parets parlen i poques vegades ho fan innocentment. De fet, sovint censuren o fins i tot tracten d’intimidar. En este sentit, hi ha un parell de carrers a Burjassot que són dignes de menció. En la primera foto veiem esta pintada que dóna suport a les joventuts del GAV (Grup d’Acció Valencianista), que és ―segons diuen ells― una Entidad fundada en 1977 por la defensa de la lengua, cultura e idiosincrasia valenciana. Això sonaria molt bonic si no fóra perquè en realitat les joventuts de tan digna entitat estan lluny de ser uns erudits, estudiosos o simplement amants de la cultura: són més aïnes jóvens alterats que no passen dels divuit i que, a crits (crits en castellà, és clar) es dediquen a intimidar i a boicotejar qualsevol manifestació o acte catalanista o que simplement es faça català, especialment quan està organitzat per una altra acció, Acció Cultural del País Valencià. (I ja em perdonareu que “compare” una amb l’altra. Per cert, no deixa de ser curiós que ambdues usen la paraula acció i que diguen que defensen el mateix: treballar per la llengua i la cultura catalanes i per la identitat nacional. O no és el mateix? Bé, no pecarem d’innocents, ara).
Una vegada he deixat clar que la paraula acció sempre em dóna, a priori, mal rotllo (i és que em recorda coses com allò de l’acció directa anarquista, una expressió gens pacífica) observem la resta de la pintada: Vaja, en castellà. Bona manera de defensar la llengua! ¿no caldria abans començar a usar-la? Mmm… estos del GAV ja estan perdent punts. I què em dieu de l’expressió núcleo duro? També és curiosa. No sé vosaltres on l’heu sentida abans, però a mi me’n vénen exemples al cap: núcleo duro de ETA, núcleo duro del Partido Comunista, núcleo duro de los hinchas… Però no: segur que este nucli dur és un grup de persones comprensives, dialogants i obertes. No siguem malpensats, que això de duro va amb bona intenció, home. ¡Estos xics són uns sants! (Caldrà veure què vol dir això del 71).
No abandonem la primera foto i enganxem amb la segona. I és que sempre hi ha gent a qui no agrada el nom de tal o qual carrer. I què fer-hi? Doncs tirem pel dret i l’esborrem. I ara, qui busque l’Avinguda dels Esports a Burjassot més li val que algun autòcton li diga on és, perquè en passar vora el cartell només veurà una taca negra (i el cartellet del Gav). Però anem al carrer del costat: «I este Vicent, qui era?», diu un. «Diuen que era un catalaniste!» , que respon l'altre. «Què? Foc en ell!» O esprai blau, que al cas és el mateix.
I aquesta és la societat de merda en què vivim. I jo em pregunte, qui és tan insensat per a esborrar el nom d’un home que estima la vida i que li escriu al vi, al pimentó, a les cames i a l'amor de la seua dona? A qui poden ofendre, per exemple, uns versos com estos?
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
I rodolem per terra entre abraços i besos.
[...]
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
Car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.
Una vegada he deixat clar que la paraula acció sempre em dóna, a priori, mal rotllo (i és que em recorda coses com allò de l’acció directa anarquista, una expressió gens pacífica) observem la resta de la pintada: Vaja, en castellà. Bona manera de defensar la llengua! ¿no caldria abans començar a usar-la? Mmm… estos del GAV ja estan perdent punts. I què em dieu de l’expressió núcleo duro? També és curiosa. No sé vosaltres on l’heu sentida abans, però a mi me’n vénen exemples al cap: núcleo duro de ETA, núcleo duro del Partido Comunista, núcleo duro de los hinchas… Però no: segur que este nucli dur és un grup de persones comprensives, dialogants i obertes. No siguem malpensats, que això de duro va amb bona intenció, home. ¡Estos xics són uns sants! (Caldrà veure què vol dir això del 71).
No abandonem la primera foto i enganxem amb la segona. I és que sempre hi ha gent a qui no agrada el nom de tal o qual carrer. I què fer-hi? Doncs tirem pel dret i l’esborrem. I ara, qui busque l’Avinguda dels Esports a Burjassot més li val que algun autòcton li diga on és, perquè en passar vora el cartell només veurà una taca negra (i el cartellet del Gav). Però anem al carrer del costat: «I este Vicent, qui era?», diu un. «Diuen que era un catalaniste!» , que respon l'altre. «Què? Foc en ell!» O esprai blau, que al cas és el mateix.
I aquesta és la societat de merda en què vivim. I jo em pregunte, qui és tan insensat per a esborrar el nom d’un home que estima la vida i que li escriu al vi, al pimentó, a les cames i a l'amor de la seua dona? A qui poden ofendre, per exemple, uns versos com estos?
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
I rodolem per terra entre abraços i besos.
[...]
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
Car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.