Tornar a Bèrnia

Feia tres anys i mig que no tornava a Bèrnia, a voltar la serra per eixe recorregut ideal per a l’excursionista. I és que té de tot: una vegetació que fa goig de vore (estos dies, amb tot florit, semblava un jardí cuidat per una mà experta), un forat o cova que travessa la serra de banda a banda, les ruïnes d’un fort militar i unes vistes meravelloses. Esta vegada jo feia de guia, i m’alegrí que els meus companys de ruta quedaren pagats i volgueren repetir. Tant ens va agradar que quasi no arribem a votar…

Vos en deixe unes fotos.

Hi havia pertot plantetes en flor.

Hem d’arribar a la massa rocosa que hi ha en primer terme i rodar per l’esquerra buscant el forat.

El forat al qual entrem, vist des de la Marina Alta. Algun terròs ha tacat amb esprai la paret de la cova i ha esborrat les ratlles del PR. Anarquía y birra fría… y a manchar la montaña. Enhorabona, xaval.

En creuar el forat, ens trobem amb esta meravella.

El forat per on acabem d'eixir, a l'altra banda, ja a la Marina Baixa. No ho puc evitar i em ve una paraula al cap...

Vistes de la Badia d'Altea, la serra Gelada i Benidorm, des del fort de Bèrnia.

Una cosina de la carxofa?

Voregem esta vall pregona pel camí que veeu a la dreta, i tornem a l’inici de la ruta.