Fungus
Quan una novel·la se’t fa llarga, no sempre és fàcil saber per qué. Penses que la història es podria contar en la mitat de pàgines i et planteges si l’estil de l’autor t’ha començat a cansar. Tampoc és estrany que la lectura s’allargue més del compte si obris el llibre molt de tard en tard i a unes hores que ja no tens el cap clar. Un poc això m’ha passat amb la novel·la Fungus d’Albert Sánchez Piñol (La Campana, 2018), sense perjuí dels moments divertits que m’ha regalat. Ambientada en els Pirineus al final del segle XIX, Fungus narra el sorgiment d’una raça de bolets humanoides en l’alta montanya. El seu descobridor és Ric-ric, un anarquiste barceloní fugit de la policia que, de manera accidental i quasi màgica, desperta estes criatures i conviu amb elles en una cova fins que les convertix en un exèrcit temible amb el qual pretén subvertir l’orde establit. El problema és que l’ideari de Ric-ric se reduïx a quatre consignes mal apreses, de manera que el seu lideratge deriva en u...