He llegit: «La metamorfosi»

Escrita per Josep -

Fa unes setmanes, em relaxava en una cala llegint, en el suplement de La Vanguardia, un reportatge sobre els llibres que havien marcat la vida de lectors que hui són escriptors reconeguts. Jo, que tinc el deute pendent de llegir un bon nombre de clàssics de literaris abans d’abandonar este món, me prenguí esta llista de recomanacions com un senyal del destí. He començat per La metamorfosi de Kafka. ¿Què dir-ne? És lamentable no haver-la llegida abans. M’ha encantat: la naturalitat i la simplicitat amb què es narren uns fets surrealistes, impossibles; les relacions i els rols que s’establixen entre els membres de la família arran de la transformació de Samsa en un enorme escarabat… Psicològicament és molt interessant, me consta que s’ha escrit sobre això. I la traducció de Heike van Lawic i Enric Sòria és impecable.

Seguirem informant sobre més lectures. ¡Canvi i fora!

(Text actualitzat en giner de 2025)

Comentaris

Quadern de mots ha dit…
Jo recordo haver llegit la metamorfosi en la meva llunyana època d’Institut. Recordo que em va agradar, esgarrifar i angoixar alhora. M’has fet venir ganes de rellegir-la , segurament ara, els resultats de la lectura serien diferents (o no, qui sap...)

Canvi i fora!!!
27 d’agost del 2011, a les 6:43
noséqui ha dit…
a mi també em va agradar prou. bona elecció.

canvi i fora.
27 d’agost del 2011, a les 10:09
Vicent Terol ha dit…
Molt bon llibre. Em va impactar, llegint-la quan tenia 12 anys...
27 d’agost del 2011, a les 11:52
Emi ha dit…
Bona elecció!Quin és el següent?
Salut i lecturaaaaaaa
27 d’agost del 2011, a les 13:12
Josep ha dit…
Jo segur que la torne a llegir. Vicent, vas un poc per davant que jo en lectures clàssiques ;)

El següent? Ja ho faré saber :)
28 d’agost del 2011, a les 4:06
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació