Tremola el llit

Me gite i apague la llum. Llevat de les veus d’uns adolescents que venen de l’avinguda, regna la pau i el silenci. A dormir, que demà t’alces d’hora, pense. De sobte, la persiana cruix lleugerament, però no perquè faça aire. El llit es belluga davall de mi, com si volguera cobrar vida. Just al cap d’un segon torna al seu lloc i de seguida torna la quietud de fa uns moments. M’alce i comprove que la resta d’habitants de la casa dormen plàcidament.

Ja n’estava convençut, però hui he comprovat de què es tractava. No és la primera volta que ho experimente, i em sorprenc a mi mateix de pensar que, mentres la cosa quede en això, té un estrany atractiu pensar que alguna cosa es mou ahí baix.

(Text actualitzat en març de 2025)

Comentaris

MEQUETREFE ha dit…
Uf, jo no sé com reaccionaria. A mi no m'ha passat mai. Supose que, mentres siga cosa d'un segon, la sensació seria la mateixa...
Josep ha dit…
Et quedes un poc estranyat, aguaites pel balcó i, quan veus que tot està com fa uns minuts, no queda molt més a fer. La veritat és que no fou prou com per a tindre por.

Fa un parell d'anys hi hagué un altre, que també vaig notar. Recorde la pantalla de l'ordinador bellugant-se...

Diuen que mentre siguen fluixets, quasi és bo que n'hi hagen.

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

La paraula de la setmana: estralejar