«Prop d’allò que…» o relacions d’idees ràpides

Escrita per Josep -

Un guardabosc que cala foc al bosc.

Un mestre d’escola que abusa sexualment d’un xiquet.

Un escorta que davant l’alto el foc i el cessament de les bombes, es queixa que no té faena.

Fets lamentables i realitats cruels. A voltes preferiries no haver vist les notícies.

Comentaris

Monique LaMer ha dit…
Jo arrive tan tard a casa que no les puc vore a migdia, i així al menys no em senta mal el dinar...no sé què era pitjor, si vore les flames d´ahir o les cendres de huí.
8 de setembre del 2010, a les 15:00
Mequetrefe ha dit…
Jo fa dos o tres mesos que no veig les notícies. Pot sonar un poc tòpic, però es de veres ques estic més tranquil, menys irritable.Les notícies s'han reduit a: Política, sang i futbol. Ho pots comprovar quan vullgues i en la cadena que vullgues. Les notícies han incrementat espectacularment les notícies amb "númeor de víctimes" en detriment de notícies constructives. Als esports, futbol i més futbol. Aquestos són temes que, inevitablement, posen nerviós a qualsevol.
10 de setembre del 2010, a les 3:49
Josep ha dit…
Monique, val més així, compartint el dinar xarrant amb algú, si pots. Això dels incendis... què dir-ne, lamentable.

Mequetrefe Fas bé, si consultes el diari tan sols el diumenge rebràs molta més informació, de molta més qualitat i de més interés per a tu que papant-te els telenotícies tota la setmana.

Salut tingueu!
12 de setembre del 2010, a les 11:22
Jesús M. Tibau ha dit…
veure les notícies ens mostra sovint la cara més absurda de l'ésser humà, per no dir la més cruel
13 de setembre del 2010, a les 8:02
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació