Anada Palma-Sóller

Escrita per Josep -
El trenet de fusta avança lentament entre camps d’ametlers, deixant arrere vells baixadors que han perdut el seu ús. Recolzat en la finestra, amb el sol acaronant-me els braços creuats sobre l’ampit, observe galls i altres aus de granja que picotegen lliures, buscant per terra algunes molles o llavors que els puguen servir d’aliment. Ací i allà es veuen cases de camp i porxets com dels que parla Tomeu Penya en les seues cançons. Quasi sense adonar-nos-en, el trenet guanya altitud, ara flanquejant una vall ataquinada de pins i alzines, adés adinsant-se entre els budells de la terra: túnels llarguíssims però que excedixen uns pocs centímetres l’amplària del vagó. Quan el trenet ix a l’exterior i s’assuavixen els sacsons de la màquina, que avança lentament colpejant els raïls centenaris, sorprén l’aparició d’altes montanyes i penyes que presidixen l’escena.

(Text actualitzat en novembre de 2025)


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: refilar

Escrita per Josep -
Imatge
La paraula d’esta setmana fa referència a l’acció del discòbol: en valencià,  refilar significa llançar una cosa amb força. Vos en pose un exemple. A vegades, quan li prenc el pèl a la meua iaia, si estem a taula sempre m’amenaça dient-me «¡Q ue et refilaré el got...! » Per sort, mai ho ha fet, de moment...  Una variant d’este verb és enrefilar . No he sentit dir gens esta paraula a gent de la meua edat, si bé és cert que no estem tot el dia llançant-nos coses. ¿És possible que refilar i enrefilar s’estiguen perdent i la gent només conega llançar i tirar ? Esta accepció de refilar la trobareu en el  Diccionari normatiu valencià  de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, però no en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, que només inclou  refilar  com a l ’ acció   de cantar els pardals. (Text actualitzat en giner de 2025)
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació