¿Saps?

«Tio, tinc un imant per a les loques » Un amic li diu a un altre, parlant de dones; u que també està un poc loco .

Ja vam parlar fa temps, amb el password de la llengua , de com es pot aprendre valencià de manera lúdica si aprofitem jocs de taula ja existents en el mercat i els adaptem als interessos de l’aprenent de llengua. I és que una activitat de competició on els alumnes interactuen entre si pot ser molt engrescadora, i és ideal per a dinamitzar una classe o per a l’últim dia de curs. Doncs bé, en este cas jo he adaptat el famós joc Trivial Pursuit . La tasca és molt fàcil, tan sols cal crear un bon grapat de fitxes amb sis preguntes i respostes de llengua cada una, que corresponguen als sis apartats o colors que té el tauler del joc original. La divisió que jo vaig fer és esta (però podria ser qualsevol altra, depenent de quins aspectes de la llengua vos abellixca treballar especialment): Blau : locucions i frases fetes Rosa : conjugació verbal Groc : vocabulari, sinònims i antònims Marró : ortografia (accent, guionet, apòstrof, dièresi, ela geminada) Verd : pronoms febles Taronja : paraules...

M’ha cridat l’atenció este indicador als peus de l’escala mecànica del metro de València, que trobe poc encertat. L’adhesiu recomana als viatgers que no tenen pressa que es deixen dur escala amunt (o avall) arrimats al costat dret per a deixar el pas lliure als qui sí que van en corruixes, que haurien de passar pel costat esquerre. Este costum era ja una convenció no escrita que els usuaris del metro ja practicaven de manera natural, però que ara l’empresa ha tractat d’establir com a norma. Crec que el senyal té un problema cromàtic. A mi, encara que el pardal vestit d’aviador sí que em suggerix velocitat, el fons roig m’indica perill i que em pare, just lo contrari del que es pretén. (Text actualitzat en setembre de 2025)

Feia tres anys i mig que no tornava a Bèrnia, a voltar la serra per eixe recorregut ideal per a l’excursionista. I és que té de tot: una vegetació que fa goig de vore (estos dies, amb tot florit, pareixia un jardí cuidat per una mà experta), un forat o cova que travessa la serra de banda a banda, les ruïnes d’un fort militar i unes vistes maravelloses. Esta vegada jo feia de guia, i m’alegrí que els meus companys de ruta quedaren pagats i volgueren repetir. Tant nos va agradar que quasi no arribem a votar… Vos en deixe unes fotos. Hi havia pertot plantetes en flor. Hem d’arribar a la massa rocosa que hi ha en primer terme i rodar per l’esquerra buscant el forat. El forat al qual entrem, vist des de la Marina Alta. Algun terròs ha tacat amb esprai la paret de la cova i ha borrat les ratlles del PR. Anarquía y birra fría… y a manchar la montaña . Enhorabona, xaval. En travessar el forat, trobem esta maravella. El forat per on acabem d ’ eixir, a l ’ altra banda, ja a la Marina Baixa. No...

«Tan bé com em tracta ell, ara m’adone de les llàgrimes que malgastí amb l’altre». Una xica conscient, que ha recuperat la il·lusió.

«Professor, crec que ací he trobat una errata. On diu Lope de Vega, li falta una zeta a Lope». Un estudiant de Filologia.

Donaran demà els valencians la seua confiança al vampir? Qui ha dit que al PCPE s’ha encallat en les ideologies utòpiques del segle passat? La candidata per València aporta un aire nou i fresc