¿Saps?

Folsom prison blues El blues de la presó de Folsom I hear the train a comin' It's rollin' 'round the bend, And I ain't seen the sunshine, Since, I don't know when, I'm stuck in Folsom Prison, And time keeps draggin' on, But that train keeps a-rollin', On down to San Antone. Sent com s’acosta el tren Per la revolta I ja no recorde quan de temps fa Que no veig la llum del sol Estic tancat a la presó de Folsom I passa el temps Però eixe tren continua rodant Cap a San Anton. When I was just a baby, My Mama told me, "Son, Always be a good boy, Don't ever play with guns," But I shot a man in Reno, Just to watch him die, When I hear that whistle blowin', I hang my head and cry. Quan era un xiquet Ma mare em va dir, «Fill, Sigues sempre un bon xic, No jugues mai amb pistoles» Però jo vaig matar un home a Reno Només per veure com moria, Quan sent eixe xiulit Abaixe el cap i plore. I bet there's rich folks eatin', In a fancy dining ca...

«Vencer es a veces caer para volver a recuperar el son». I quan deia «recuperar el son» i tancava la frase tocant eixe la major, no podia evitar esbossar un somriure.

Gat nyaulant (foto: Algerd, Wikimedia) Diuen que parlar una llengua determinada és expressar una manera singular i única d’entendre el món; que la diversitat de llengües és bona, entre altres coses, perquè reflectix diverses maneres de vore el nostre entorn. Hi estic d’acord, pense que quan parlem una llengua reflectim esquemes mentals i aspectes culturals heretats de generació en generació des de fa segles. Penseu, per exemple, en tantíssimes expressions idiomàtiques i refranys que tenim en valencià. Doncs bé, un exemple molt bo d’eixe aspecte cognitiu que es reflectix en el llenguatge humà són les onomatopeies . Quan ens demanen que reproduïm el lladrit d’un gos, no és igual dir woof , ouah que dir guau o bub-bub . Cada onomatopeia pertany a una llengua, a un esquema mental de la manera com els humans percebem el so que emet el mateix animal. ¿No és maravellós? I ací és on entra la paraula d’esta setmana, nyaular . Nyaulit és el crit que emet un gat, i nyaular n’és el verb, expre...

Al terme de Picassent, per damunt d’hortes i en deixar arrere revoltes i barrancs, hi ha una vall amagada coberta d’un tapís verd. La presideix una penya de conte que en la seua paret grisa ostenta un gran forat: la cova senyorejada per una àguila. Nosaltres ja no som xiquets, però estem igual d’enxisats per la màgia que sura en l’aire i que —ens pega per pensar— Valor podia haver descrit en alguna de les seues rondalles. Ens captiva el silenci de la vall, saber que no hi ha ningú, que no hi ha cobertura… i perquè des de baix hem vist l’àguila que, planant sobre els seus dominis, ens ha donat permís per pujar. Deixem que les bicicletes descansen sobre un matalàs de bosquina i ens hi acostem a peu. Dalt, rere la penya, en terra, descobrirem el segon forat, la segona entrada de l’espluga —en vertical. Li retem el nostre respecte i seiem al voltant de l’abisme que ens menaria a les entranyes de la terra. Ara i adés ens girem: a l’esquerra, tossalets verds amerats de llum; a la dreta, el b...

L’altre dia m’emportí la sorpresa de trobar-me en una biblioteca el Diccionari Oxford Pocket valencià , «el primer diccionari bilingüe de butxaca escrit especialment per als estudiants d’anglés de la Comunitat Valenciana». I dic que em sorprengué perquè en primer lloc, llevat de les de l’AVL, no he vist massa publicacions lingüístiques bilingües valencià-anglés en paper en les quals l’estàndard utilitzat fora el nostre i el glotònim fora «valencià»; en segon lloc, perquè qui publica un manual d’estes característiques és Oxford University Press i no una editorial valenciana. Li he pegat una ullada ràpida per a vore si hi hauria moltes diferències entre un hipotètic Oxford Pocket català ―que, acabe de comprovar, existix ― i m’adone que n’hi han. A pesar que el model no arriba al —deixeu-me dir-ho aixina— particularisme del model que promou la nostra institució oficial o el d’ algun altre diccionari , la morfologia verbal i el lèxic són nostres. Per no allargar-ho més, baix en teniu algun...

Un toll en un bosc. Wikimedia Commons L’oratge canviant d’estos dies i la visita al clot de les tortugues m’han fet pensar en la paraula toll . Un toll és un lloc profund d’un riu o d’una séquia on l’aigua està neta i té poc de moviment. També podem usar toll per a designar la massa d’aigua més prompte poc profunda que es forma en un carrer a causa de l’aigua de la pluja. Per als dos sentits , en valencià també tenim les paraules  bassot i bassal . (Text actualitzat en maig de 2024)

Un desig: no sentir-se com este home. Saludar el nou dia, que l’alba siga motiu d’alegria.