La paraula «nyaular»

Escrita per Josep -
Gat nyaulant (foto: Algerd, Wikimedia)


Diuen que parlar una llengua determinada és expressar una manera singular i única d’entendre el món; que la diversitat de llengües és bona, entre altres coses, perquè reflectix diverses maneres de vore el nostre entorn. Hi estic d’acord, pense que quan parlem una llengua reflectim esquemes mentals i aspectes culturals heretats de generació en generació des de fa segles. Penseu, per exemple, en tantíssimes expressions idiomàtiques i refranys que tenim en valencià. Doncs bé, un exemple molt bo d’eixe aspecte cognitiu que es reflectix en el llenguatge humà són les onomatopeies. Quan ens demanen que reproduïm el lladrit d’un gos, no és igual dir woof, ouah que dir guau o bub-bub. Cada onomatopeia pertany a una llengua, a un esquema mental de la manera com els humans percebem el so que emet el mateix animal. ¿No és maravellós?

I ací és on entra la paraula d’esta setmana, nyaular. Nyaulit és el crit que emet un gat, i nyaular n’és el verb, expressa l’acció de fer nyaulits. L’origen del mot és onomatopeic, és a dir, la nostra paraula imita directament el so del gat o, almenys, la manera en què nosaltres el percebem. Este verb actualment no és normatiu (actualització de 2024: sí que és normatiu, ja que l’arreplega el Diccionari normatiu valencià). Maular i miolar en són sinònims i ens mostren, a més, que en una llengua pot haver-hi maneres distintes de percebre i imitar un mateix so.

(Text actualitzat en maig de 2024)

Comentaris

MEQUETREFE ha dit…
No coenixia la paraula "nyaular". Quant a les onomatopeies, quan em van dir que el gall en francès fa "co-co-ri-co" vaig fer una cara definible més o menys així: !¿?¡. El món de les onomatipeies és molt curiós. Totalment d'acrod amb el que dius.
29 d’abril del 2011, a les 13:43
Lt ha dit…
Es Como cuando yo digo "miau" o "mew" o "miau". :) solo hablo espanol y aunque no entiendo lo que me dices, no use un traductor para comprender!
2 de maig del 2011, a les 23:23
Maat ha dit…
A la Franja de Ponent, a la Llitera baixa vui dir, el "NYAULAR" es de gossos i no pas de gats. Nyaulen gossos i miaullen gats.
25 de juliol del 2015, a les 7:20
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

Escrita per Josep -
Imatge
En este país, quan es planteja un dubte lingüístic sobre el valencià, tot el món, conega o no l ’ idioma, diu la seua amb paraules vehements i una seguretat absoluta en ell mateix, com qui posseïx la veritat absoluta. A més, la gent sol simplificar de manera que resposta consistix en dos úniques opcions possibles, oposades l’una a l’altra. Ja sabeu de què parle: ¿Hem de dir este o aquest , juí o judici ,  pebrera o pimentó , artista o artiste , graó o escaló , us o vos , dos o dues , eixir o sortir , homes o hòmens , faena o feina ? Davant de  solucions  excloents, no és estrany que el que comença sent un dubte innocent suscite discussions acarnissades i porte a sovint a conclusions  desgavellades i massa  categòriques. Això genera desconfiança en els parlants insegurs, que poden acabar abandonant el valencià en certs àmbits i adoptant el castellà, que no els dona problemes.  La polarització en les opinions sobre la llengua és tan gran que a vegad...
Més informació

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se

Escrita per Josep -
Imatge
El significat de la paraula  comboi  és ben conegut: un conjunt de vehicles de transport que tenen una mateixa destinació i fan la ruta junts. També és un sinònim de tren . A més, també es pot aplicar a persones que es mouen en grup fent renou i bullici. Deu ser que en valencià ens prenem este renou de manera molt positiva, i per això diem l’expressió popular «fer comboi» , sinònim d’abellir, vindre de gust, fer il·lusió o goig alguna cosa. S’utilitza sovint, com és lògic, en contexts en què allò que abellix fer és amb més gent, amb un comboi. Exemples: «Em fa molt de comboi eixir per Nadal, vore les llumenetes i sentir nadales» «Fa molt de comboi anar tots els amics de farra amb la mateixa camiseta» Un verb derivat d’esta paraula és comboiar (o  acomboiar ),  que significa, entre altres coses, ajuntar-se o unir-se a una o més persones, amb una finalitat generalment lúdica. És molt normal sentir este verb amb el seu ús pronominal ( comboiar-se ) quan una colla d...
Més informació

La paraula de la setmana: estralejar

Escrita per Josep -
Imatge
Inaugurem una nova secció, a vore si dura: La paraula de la setmana . Es tracta de paraules que, sense més orde que el meu capritx, aniré penjant a poc a poc amb una definició breu. Ho faig perquè, per l’amor de Déu, estes paraules no s’han de perdre. Vejam si les coneixeu. Hui tenim estralejar o  destralejar , que segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , a més de barallar-se amb destrals, vol dir ‘parlar molt i exaltadament’; en molts dels casos, sinònim de discutir . ¡Mira que el llenguatge és expressiu i metafòric! I és que hi ha paraules que tallen com una destral. Hala, ¡no estralegeu molt amb la mare! Actualització de 2024: Tant estralejar com destralejar tenen entrada en el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Més informació