¿Saps?

Supose que és un poc com l’efecte Michael Jackson, que els dies següents a la seua mort tot lo món tornava a sentir la seua música i a comprar els seus discs. Anaves pel carrer i senties com Billie Jean  eixia dels altaveus dels cotxes pertot. Això passa un poc, però a molt més xicoteta escala, clar, en l’ambient heavy . Lliges comentaris en blogs, sents parlar de concerts homenatge (en el Port de Sagunt n’hi ha un)… Per la meua part, hui recorde una vegada més el xicotet gran home que va ser Ronnie James Dio, que traspassà fa a penes quinze dies. Vos pose Rainbow in the Dark , un tall del concert que la seua banda feu per al programa de televisió Rock Palace en 1983, quan s’estrenava aquella formació. A banda de l’excel·lent actuació, hi veig un home sembrat, feliç (mireu el somriure al minut 3.15), sempre agraït amb el seu públic… A mi, entre unes coses i altres, m’aborrona. Quan els teus dimonis no et deixen estar , com diu la cançó, sempre hi ha una bona dosi de rock’n’roll (...

Ahir el meu cunyat va portar del xalet una bossa plena d’albercocs que deuen estar boníssims. Quan la vaig obrir, trobí un regalet entre els fruits grocs, quasi ambarins de tan madurs: un caragol. Si no m’enganye, era un moro, marró fosc amb ratlles més clares. Passí una estona ocupat en altres coses, se feu tard i no sabia què fer amb l’animal. No estava disposat a matar-lo i pensí que el pobret se mereixia, després de tant de tràfec, que el posara en llibertat. Me va costar agarrar-lo, perquè s’havia quedat apegat al colador de plàstic a on havíem posat els albercocs per a rentar-los. Com no amagava la molla, pensí que potser ja estava moribund, de manera que el posí un segon davall de l’aixeta per a humir-lo un poc i vore si s’espavilava. En acabant, me n’aní amb ell a tirar el fem. Mentres baixava en l’ascensor amb la bossa en una mà i el caragol en l’altra, m’adoní del temps que feia que no n’agarrava un. Me vingueren records de la infància amb els iaios: el seu xalet, l’olor de t...

Amprar vol dir prendre prestada alguna cosa o obtindre alguna cosa d’un altre. Per exemple, algú que està passant per dificultats econòmiques ampra diners que, després, ha de tornar al propietari. O un veí que s’ha quedat sense sal pot amprar-li’n a un altre veí. Igualment, un idioma pot amprar una paraula o una expressió d’una altra llengua. Vos pose uns quants exemples d’ús d’este verb que he sentit de la parla viva: He anat a amprar-li-ho i no m’ho ha deixat. (He anat a demanar que em prestara una cosa i no ha volgut) Tot lo que té és amprat. (Tots els béns que té li’ls han prestat) ¡Amb tant que tenia, ha anat a amprar! (No fa sentit que tenint diners vages a demanar-ne a un altre) ¡Sempre està amprant! (Sempre està obtenint coses prestades) ¡M’ho amprà i no m’ho ha tornat! (Li ho vaig deixar i no m’ho ha tornat) (Text actualitzat en octubre de 2024) 

Diuen que Dio fou qui popularitzà este gest associat al heavy Ha mort un dels grans cantants de heavy metal, ha mort Ronnie James Dio. Va passar ja fa uns pocs dies, el 16 de maig; un càncer d’estómec ha pogut amb ell als seixanta-huit anys. La notícia m’ha arribat este matí quan, per casualitat, buscava vídeos seus per Youtube. He pensat que era una faula d’estes que corren, però que el diari Avui  se’n fera ressò m’ha confirmat que la notícia era ben real. Per si no vos sona, Dio ha sigut cantant de grans bandes com ara Rainbow i Black Sabbath, a més de la banda que porta el seu nom: Dio. Jo no n’era fanàtic, però cançons com Long live rock and roll , Kill the king o Last in line són clàssics cantats per ell que m’han fet passar molts bons moments. Com a homenatge, tracte de traduir una cançó que m’agradava molt, Holy Diver , de 1983, i em quede amb la frase Life's a never ending wheel ... Holy diver You’ve been down too long in the midnight sea Oh what’s becoming of me Ride t...

Hi ha vegades que, bé perquè no tens res nou que valga la pena sentir o bé perquè per algun inconscient designi et poses musicalment nostàlgic, acudixes a l’estanteria de cedés i cassets i espigoles uns quants discs vells, els que val la pena sentir de nou. I fa goig, perquè encara que es tracte de les mateixes cançons, sempre descobrixes un matís nou, i segons com te trobes en eixe moment (o potser quan recordes qui eres i com pensaves quan les sentires per primera volta), les cançons prenen un significat nou i inclús experimentes una catarsi diferent. Doncs bé, ahir em va pegar per fer un repàs a alguns dels meus temes favorits de Barricada, la veterana banda de rock pamplonesa. De tantes cançons que em fan sentir bé, només volia deixar-vos tres tastets: Primer Lentejuelas , el seu hit de 1985, un tema ple d’actitud, de riff reiteratiu i contundent i d’un autèntic so dels huitanta. Després El mejor de tus días , de 1992, cançó que m’agrada no només musicalment, sinó perquè crec qu...

Les parets parlen i poques vegades ho fan innocentment. De fet, sovint censuren o fins i tot tracten d’intimidar. En eixe sentit, hi ha un parell de carrers a Burjassot que són dignes de menció. En la primera foto veem esta pintada que dona suport a les joventuts del GAV ( Grup d’Acció Valencianista ), que és ―segons diuen ells― una Entidad fundada en 1977 por la defensa de la lengua, cultura e idiosincrasia valenciana . Això sonaria molt bonic si no fora perquè en realitat les joventuts de tan digna entitat estan llunt de ser uns erudits, estudiosos o simplement amants de la cultura: són més prompte uns jóvens alterats que no passen dels díhuit anys i que, a crits (crits en castellà, és clar) es dediquen a intimidar i a boicotejar qualsevol manifestació o acte catalanista o que simplement es faça en valencià, especialment quan està organitzat per una altra acció, Acció Cultural del País Valencià. (I ja em perdonareu que “compare” una amb l’altra. Per cert, no deixa de ser curiós que l...

L’ andola és un lloc indeterminat per a on la gent trisca, un paratge de difícil accés, fora de camí. La paraula és un poc difícil d’entendre si no és dins de l’expressió córrer l’andola , que pareix que és bàsicament l’únic context en què s’utilitza. «Córrer l’andola», per tant, vol dir anar d’ací cap allà, vagant, corrent món, sense fer res de bo o de profit. L’expressió té, per tant, un punt negatiu, de crítica.  Fa temps que vaig llegir esta expressió en una novel·la de Josep Lozano, Crim de Germania (allà es deia bandir i córrer l’andola ) i casualment fa uns dies la meua iaia la digué, juntament amb una altra expressió sinònima, anar a la dula . Esta última s’aplica a sovint als xiquets, i vol dir anar en llibertat, sense control ni vigilància de ningú. Per això també se sol dir que un nano s’ha «criat a la dula». «Andola» es pronuncia amb o oberta, tot i que pareix que això varia segons les zones geogràfiques. Jo he sentit la paraula pronunciada de les dos maneres per la ...