Com un arc de sant Martí en la foscor




Supose que és un poc com l’efecte Michael Jackson, que els dies següents a la seua mort tot lo món tornava a sentir la seua música i a comprar els seus discs. Anaves pel carrer i senties com Billie Jean eixia dels altaveus dels cotxes pertot. Això passa un poc, però a molt més xicoteta escala, clar, en l’ambient heavy. Lliges comentaris en blogs, sents parlar de concerts homenatge (en el Port de Sagunt n’hi ha un)… Per la meua part, hui recorde una vegada més el xicotet gran home que va ser Ronnie James Dio, que traspassà fa a penes quinze dies. Vos pose Rainbow in the Dark, un tall del concert que la seua banda feu per al programa de televisió Rock Palace en 1983, quan s’estrenava aquella formació. A banda de l’excel·lent actuació, hi veig un home sembrat, feliç (mireu el somriure al minut 3.15), sempre agraït amb el seu públic… A mi, entre unes coses i altres, m’aborrona.

Quan els teus dimonis no et deixen estar, com diu la cançó, sempre hi ha una bona dosi de rock’n’roll (una dosi d’energia) que pot ajudar a llevar-te’ls de damunt.

When there's lightning – you know it always brings me down
Cause it's free and I see that it's me
Who's lost and never found
I cry for magic - I feel it dancing in the light
But it was cold - I lost my hold
To the shadows of the night

Quan cauen llamps, saps que això sempre em deprimix
Perquè ells són lliures i veig que soc jo
El qui està perdut i no es troba mai
Clame a la màgia, la note ballant en la llum
Però feia fred, m’he deixat anar
A mercés de les ombres de la nit

There's no sign of the morning coming
You've been left on your own
Like a Rainbow in the Dark

Cap senyal anuncia l’alba
T’has quedat a soles
Com un arc de sant Martí en la foscor

Do your demons - do they ever let you go
When you've tried - do they hide -deep inside
Is it someone that you know
You're a picture - just an image caught in time
We're a lie - you and I
We're words without a rhyme

¿Alguna vegada els teus dimonis te deixen estar?
Quan ho has intentat, s’amaguen al més profund
Són algú que tu coneixes
Eres una foto, tan sols una imatge parada en el temps
Som una mentira, tu i jo
Som paraules sense rima

(repetix tornada)

When there's lightning - it always brings me down
Cause it's free and I see that it's me
Who's lost and never found
Feel the magic -feel it dancing in the air
But it's fear - and you'll hear
It calling you beware

Quan cauen llamps, saps que això sempre m’afona
Perquè ells són lliures i veig que soc jo
El qui està perdut i no es troba mai
Sent la màgia, sent-la ballar en l’aire
Però és por, i sentiràs
Com et crida per a que vages alerta




Comentaris

AlfredRussel ha dit…
Què bo! Me l'apunte. I et copie la idea --hui és dia de dimonis-- però un poc més tranquil·la. Llarga vida al rock'n'roll!
Josep ha dit…
Celebre que t'agrade. Això, llarga vida! :)

Entrades populars d'aquest blog

Les parets parlen: «servei» o «servici»?

La paraula de la setmana: refilar

La paraula de la setmana: comboi / acomboiar-se