¿Saps?

Una parella deixa anar els seus impulsos amorosos entre les butaques del cinema del poble andalús d’ Archidona . Arran d’eixe fet –que diuen que és real–, els literats Alfonso Canales i Camilo José Cela intercanvien unes cartes jocoses que, amb un llenguatge enginyós i un castellà finíssim, narren i comenten el succés. Este seria l’embrió de la pel·lícula part de la qual vos apegue al davall. Comprovareu que hi ha per a sucar-hi pa:

Albelló nou de trinca en  Museros , l ’ Horta Nord Lluís, un amic del Port de Sagunt, me diu que la paraula albelló li recorda a la seua iaia, a qui li la sentia dir. Un albelló  és un conducte o canal que conduïx les aigües brutes i també el forat per a on comença un conducte de desaigüe, com el de les vores dels carrers, d’una pica, d’una piscina o d’un abeurador. És, per tant, un sinònim de claveguera . Paraules com ara  desguàs i desaigüe  tenen un significat molt pròxim a albelló . Parlem de desaigüe quan nos referim al conducte o canal per on s’escola l’aigua bruta o de pluja; per exemple, el desaigüe d’un terrat. Com moltes altres paraules valencianes, albelló prové de l’àrab; segons el Diccionari Català-Valencià-Balear , de al-balló (‘séquia subterrània’), i segons el DECat, de al-ballüca (‘la claveguera’).  Tal com li passa al meu amic, a sovint tots atorguem a les paraules una càrrega afectiva , segons el context en el qual les hem apreses o de la pe...

En la dura tasca de la traducció de guions de televisió i del doblatge, a sovint es plantegen situacions lingüístiques i culturals difícils de resoldre. A vegades s’opta per abandonar la fidelitat a l’original, i es realitza una traducció més o manco lliure que s’adapta als referents culturals del públic destinatari i de la llengua d’arribada. Heus-ne ací un bon exemple.

He tornat a regirar el calaix de la literatura valenciana del segle XX i he aterrat en l’any 1930. Fa uns dies que acabí de llegir la novel·la Ícar o la impotència , del periodiste i polític valencià Artur Perucho . Conta la història d’un estudiant de València que emigra a París per a estudiar. Deixa arrere Lutgarda, el seu amor de tota la vida amb qui pareixia que havia d’estar per a sempre, i la xica l’espera en València amb el cor trencat. Durant els dies previs al començ de la vida acadèmica, Tristany, el protagoniste, goja de la vida bohèmia de París i es deixa dur per la llibertat sexual i la naturalitat de les relacions esporàdiques, tan diferent de la realitat valenciana i espanyola del moment. La seua rutina nocturna es guia per uns nivells de libido i d’alcohol desorbitats. Tristany, immadur i desorientat quant a l’objectiu de la seua estada a París, i sense un full de ruta vital, es deixa eclipsar i fascinar per les figures femenines que es creuen en el seu camí. Així coneix...

La paraula de hui apel·la a la vostra sensibilitat. Recorde sentir-li este mot tan bonic a una xicona de Pego. Últimament no l’he sentit gens. La gent sol utilitzar frases sinònimes com ara «posar els pèls de punta» o «la pell de gallina». ¿Deu ser que hem oblidat l’aborronament? U s’ aborrona per efecte del fred, de la febra, de la por o de qualsevol altra emoció. El fenomen, científicament parlant, es diu reflex pilomotor , i ocorre quan els xicotets músculs de la pell es contrauen i posen així en erecció cada pelet del cos. És curiós: el cos reacciona de la mateixa manera davant d’una situació de perill i davant d’un estímul plaent. Al capdavall, siga per un motiu o per un altre, aborronar-se és un símptoma que estem vius. La forma « aborronar » conviu amb la forma « esborronar », i em fa l’efecte que la segona té més èxit en llengua escrita. Les dos provenen del mot « borró », que significa borrissol o pèl moixí, és a dir, pèl suau i curt, com el primer pèl que ix en nàixer la barb...

Ahir el Temple Rock Bar de Quart de Poblet  acollí uns dels concerts de la gira del la banda de rock macedoni Bernays Propaganda . Va estrenar-se aixina com a humil plataforma també de grups internacionals, i esperem que continue. L’actuació del grup, al Myspace del qual podeu accedir clicant ací , va ser molt correcta alhora que sòbria. Potser anava d’acord amb el caràcter dels seus membres, ordenats i calms, que muntaren, compliren i guardaren trastos, sense fer renou en excés però havent deixat un bon sabor de boca en un públic que no sabia què anava a vore. A més, no begueren ni un sol glop d’alcohol –opció totalment respectable, d’altra banda. Musicalment es definixen com a New Age Punk , encara que xarrant amb ells me confessaren tindre bona part de funk , cosa que després es va fer palesa al ritme dels riffs de la mà dreta del guitarriste, amb melodies ballables. Des del meu humil i parc criteri musical, i un bagatge que no ix gens del rock i heavy clàssic, els definiria si...

Situació 1: Incomprensions diàries Restaurant i cafeteria amb decoració interior molt cool del carrer José Gascó Oliag, Campus de Blasco Ibáñez, València. Quatre i mitja d’una vesprada tranquil·la. M'adrece a la cambrera, que té uns vint anys: ―Hola, ¿teniu sucs? Respon ràpid, amb un to neutre i sense moure un múscul de la cara: ― ¿Y eso qué es? Situació 2: Rigor nul Un missatge sonor recorre el poble, a tot volum: « Bando del ayuntamiento: per motius de millores en el subministrament de l'aigua en el municipi de Alfafar , es procedirà al tall del mateix hui, vint-i-u de septembre [ ? ] , de les dotze a les dos de la matinada. »